Clàssics imprescindibles: "M, el vampir de Düsseldorf" de Fritz Lang

Deixeu-me que us presenti, de nou, lun clàssic de la Història del cinema: M, el vampir de Düsseldorf (1931) del director Fritz Lang.

Lang, un altre dels monstres del Setè Art. Va néixer a Àustria però va desenvolupar la seva carrera cinematogràfica a Alemanya i als Estats Units. De la seva època alemanya destaquen Les tres llums (1921), El doctor Mabuse (1922), Los Nibelungos (1926), Metropolis (1926), M, el vampir de Düsseldorf (1931) i El testament del Dr. Mabuse (1933). D’exponent de l’expressionisme alemany, passa a convertir-se en un mestre del cinema negre nord-americà amb pel·lícules com Fúria (1936), Sólo se vive una vez (1937), Los sobornados (1953), Deseos humanos (1954) o Más allá de la duda (1956).

De totes formes, per a presentar a Fritz Lang utilitzaré un paràgraf d’un llibre d’entrevistes del cineasta Peter Bogdanovic: “(Lang) había sido uno de los dos directores más poderosos del cine de la Alemania anterior a Hitler (el otro fue Lubitsch, que se fue a América a mediados de la década de los veinte). Lang era conocido por su talento para el suspense y lo macabro: cuando Alfred Hitchcock se dio a conocer, algunos lo llamaban “el Fritz Lang inglés”. Segun Lang, cuando Hitler subió al poder, Goebbles le ofreció la dirección de la industria cinematográfica del Tercer Reich: parece que Hitler era un gran admirador de su cine, sobretodo de Metrópolis. Lang dijo “que sí a todo” y aquella misma noche escapó a París, dejando en Alemania casi todas sus posesiones, ya que no había podido llegar al banco a tiempo. Poco después, le comunicaron que todo su dinero y sus bienes materiales habían sido confiscados. Aquel mismo año, 1933, Thea Von Harbou, su esposa y brillante colaboradora, se divorció de Lang y se incorporó al movimiento nazi. Al poco tiempo, Lang aterrizó en Hollywood e hizo muchas películas de calidad, pero nunca alcanzó el grado de respeto y poder que había tenido en Alemania. Acabó viviendo en Beverlly Hills, ciego, convertido para algunos en “el Alfred Hitchcock alemán””.

M, el vampir de Düsseldorf (que en la seva versió original es titulava M, un assassí entre nosaltres, cosa que l’hi va comportar problemes amb el nazisme) és una pel·lícula extraordinària. Després d’una època de films de caire expressionista, Lang dóna un gir cap al realisme amb M. De fet, la història relatada en aquesta pel·lícula va ser extreta de la commoció que va produir a Alemanya una sèrie d’assassinats comesos per un psicòpata que tenia com a objectiu les nenes petites. Part de la destresa de Lang radica en el fet d’aconseguir que un assassí de nenes acabi sent vist com una víctima creada per un sistema que no és millor, moralment, que ell.

És una pel·lícula de sensacions.

Sensacions creades per un so que és més aviat soroll quan tot just acaba de néixer el cinema sonor.

Sensacions creades pel xiular constant de l’assassí. Xiulant, ni més ni menys, que “Pere i el llop” de Peer Gynt cada cop que li entra l’ànsia assassina.

Sensacions creades per plans que, extrets de la pel·lícula, poden semblar insignificants, però que dintre del film són metàfores extraordinàries. Per exemple, un globus d’una nena entrelligat en els cables elèctrics o una pilota botant sola en un solar, com a mostra que l’assassí ha trobat una nova víctima

Sensacions creades per la brillant interpretació de Peter Lorre, que aconsegueix posar l’espectador en la pell de l’assassí.

O sensacions creades per l’escena del judici final que és simplement brutal.