Aquí teniu, novament, un clàssic imprescindible de la història del cinema: De repente el último verano. De Joseph L. Mankiewicz.
No espereu d'aquest post una anàlisi massa complerta de la pel·lícula. No la vaig veure a casa i per tant no vaig poder fer ús del comandament a distància per a poder descobrir sorpreses dintre de la pel·lícula.
És una pel·lícula de l'any 1959 que vaig poder veure ahir al vespre. D'entrada interpretacions majestuoses de Katharine Hepburn, Montgomery Clift i, sobretot, d'una jove Elizabeth Taylor en estat de gràcia interpretativa.
És una pel·lícula que està a l'alçada de les millors pel·lícules de Mankiewicz. Pel·lícules com Eva al desnudo o La huella. El guió de Gore Vidal i Tenessee Williams (que és una adaptació d'una obra de teatre del mateix Williams) ja és una garantia de qualitat i èxit.
Una il·luminació expressiva, un joc d'espais angoixant, les interpretacions superlatives, donen a aquest drama de Mankievicz una àurea de misteri, depressió, bellesa que pocs films aconsegueixen.
Traumes familiars, homosexualitat, mort, lobotomies, depressions, obsessions, formen part d'aquest còctel imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada