Un dia faré un post dedicat a aquest gènere tant criticat, sovint per pura ignorància. Però ho dic ben clar: m'agrada el western.
Johnny Guitar: No he venido a buscar camorra, señor Lonergan.
Bart Lonergan: Llámeme Bart, los amigos me llaman Bart.
Johnny Guitar: Como usted quiera, señor Lonergan.
Això és el western.
12 comentarios:
Caram, en Roger té cops amagats.. però si el Western solen ser americanades que tracten els indis com a salvatges dolents i els conqueridors com a assenyats i justiciers... espero la teva defensa del gènere ;-)
Ja faré recomanacions de grans pel·lícules d'aquest gènere.
Certament, el western és un gènere maniqueista... Però no ho és també la caputxeta vermella?
Hola Roger,
EI, per què no poses un post sobre Blade Runner...? En fan la reposició al Verdi. La vaig anar a veure ahir i no paro de tenir-ne imatges i frases al cap... NO recordava com de poètica pot arribar a ser la foscor... Aix... vinga, deixa els westerns per una altra ocasió...
Una abraçada. Per cert, aniràs a la festa de dissabte?
Mira, no he vist Blade Runner, i t'he d'admetre que és una peli que em fa certa ràbia.
Ja sé que això no ho ha de dir un estudiant de cinema, i que he d'estar obert a tot i tal, però em fa ràbia l'adoració que es té cap a aquesta peli i que s'hagi arribat a instal·lar l'opinió que no pots ser un bon cinèfil si no t'agenolles davant de Blade Runner.
De moment em quedo amb els westerns.
(Sí que aniré a la festa dissabte)
A verem llanterna màgica! No em sembla un criteri encertat aquest que comentes... de la mateixa manera que no t'ha d'agrada alguna cosa que de per si agrada a tothom només per aquest motiu, tampoc pots jutjar les coses al contrari del que són (:-) perquè tots els cinèfils en fan una defensa. Vull dir: Mira-te-la! I després en parlem. Segur que hi trobes coses que no estan bé i d'altres que sí... Però mira-te-la com si no te n'haguessin parlat mai eh? Ja sé que és difícil, però fes-ho!!!!!!!!!
No m'agrada el western, ecs. (hehe)
Una abraçada, ah i VINC A LA FESTA!!
Ei, i després de veure-la, penja un post, please! i així tindràs debat garantit... hehe
Una altra Raquel??
Estic disposat a sacrificar-me i veure Blade Runner sense prejudicis (si puc...).
Ara be, que tothom es tregui els prejudicis de sobre: penso recomanar bons westerns i espero comentaris.
Com mola el duo Pimpinela.
Home, la postura del Roger sobre Blade Runner és força arbitrària... però d'altra banda, si no pots ser arbitrari al teu propi bloc, què ens queda? De totes maneres, el pretigiós bloc de Les Cosetes del Querol recomana anar-la a veure, i tinc entés que la secció de cultura de la redacció són gent de criteri.
Però sobretot vull agrair al Roger que trenqui una llança pel western. Sí, sí i sí. El western comparteix un problema amb la resta del cine (i de literatura) anomenat de gènere: els prejudicis dels suposats seguidors de la "cultura" sense gènere. Certament la major part de westerns que es van fer en el seu moment i més recentment són dolentots... com passa en general amb les pel·lis. Però com sempre el temps és un filtre potent: configura els clàssics. En el fons és entendre que el gènere no predetermina la qualitat de cada obra/pel·li. Algunes propostes per a definir un decàleg de clàssics del western:
La triologia de la cavalleria, El hombre que mató a Liberty Valance, El hombre tranquilo, Sargento Negro, i la Diligencia de John Ford
Solo ante el peligro (Zinneman)
La triologia del Dòlar de Segio Leone
Dos Mulas y una mujer (no recordo el dire)
Horizontes de Grandeza (W Wyler)
Los Hijos de Katie Elder de Hathaway
Dos hombres y un destino (Roy Hill)
Grupo Salvaje (Sam Peckinpah)
La citada Johny Guitar (N Ray)
Río Bravo (H Hawks)
Sin perdón (Eastwood)
Això per anar fent boca...
Per quan un homentage als grandíssims actors secundaris de les pelis de John Ford?
Ah, a banda de Río Bravo el mateix Hawks va fer anys després una pel·li semblant (hi ha molts que la consideren un remake): El Dorado. En aquest cas l'intèrpret principal també és John Wayne, però en comptes de Dean Martin l'acompanya el Grrrran Robert Mitchum. A mi, de fet m'agrada més que l'anterior.
Nooooooooooo, un fervent seguidor del Roger infiltrat a qui li agraden els Westerns! haha... Clar que pot dir el que vulgui al seu bloc, però això no vol dir que la resta hi estiguem d'acord, no? I jo que em pensava que sortiries a la defensa de Blade Runner: Bah!
Colta! I a mi sí que m'agraden algunes pel·lis de gènere, eh? I en faig una defensa... Cine de terror, per ex. Però els westerns, no, ara que sobre gustos...
Certament el western és un gènere que ha "parit" pel·lícules mediocres. Com qualsevol altre gènere. Però com diu l'Andrés, el temps fa de filtre i les pel·lícules que perduren, algunes 70 o 80 anys després, són clàssics del cinema a l'alçada de qualsevol gran pel·lícula de qualsevol altre gènere cinematogràfic.
Si pensem que gairebé tots els grans directors del cinema clàssic (John Ford, Howard Hawks, Fritz Lang, King Vidor, Nicholas Ray, Henry Hataway, Anthony Mann, Jacques Tourneur, etc.) van fer pel·lícules d'aquest gènere, hem de concloure, per força, que és un gènera que val la pena.
A les pel·lícules que cita l'Andrés jo hi afegiria "El hombre de Laramie" d'Anthony Mann, "El dorado" de Howard Hawks, "Duelo en la Alta Sierra" i "La balda de Cable Hogue" de Sam Peckinpah, i altres que segurament se'ns obliden. Discrepo amb la trilogia de Sergio Leone (és qüestió de gustos) i amb "El hombre tranquilo" de John Ford, gran pel·lícula, però que no és un western.
L'altre dia l'Andrés ens afegia dues recomanacions més: "La quimera del oro" de Chaplin i "Los hermanos marx en el oeste". Aquí tindriem el debat sobre si són realment westerns o no, però en fi, aquí les deixo.
En fi, Raquel, ja tens una bona llista de recomanacions per a aprendre a valorar el gènere...
Publica un comentari