"Bird" de Clint Eastwood

He de reconèixer que fins fa relativament poc temps no tenia coneixement de l'existència de "Bird", una pel·lícula de Clint Eastwood, de l'any 1988. I ara, un cop vista, crec que és una de les seves millors pel·lícules, a l'alçada de "Unforgiven", "Mystic River" o "Million dollar baby".

"Bird" relata la vida d'un dels grans mites del Jazz: Charlie Parker. Però també retrata la societat dels barris baixos nord-americans entre els anys 20 i els anys 50 del segle passat. L'època en la que, segons diu un dels personatges de la pel·lícula, "el swing és la moda i el jazz enamora".

És un retrat de la decadència d'un geni. De la seva caiguda anunciada pel seu desencaix en la societat, per la seva addicció a l'alcohol i les drogues, pel seu deplorable estat físic, per la mort de la seva filla.

Tècnicament Eastwood fa una aposta arriscada però, al meu entendre, brillant. A partir de flashbacks dintre de flashbacks fa una construcció temporal difícil de seguir, però que suposa un mosaic atractiu i efectiu.

Juga gairebé sempre amb espais tancats, a cops claustrofòbic, i ho fa per introduir encara més a l'espectador dintre del que senten i viuen els personatges. Té també un protagonisme indubtable la llum. Una llum agressiva per la seva foscor i per la predominància de les ombres. Fins a tal punt que en ocasions arribes pràcticament a no veure el que hi ha en la pantalla.

Tot això, acompanyat permanent de la música jazzística, i de la interpretació superlativa de Forrest Whitaker, fan que "Bird" sigui, sens dubte, una gran pel·lícula.


Trailer de "Bird"