Ja fa deu dies que vaig veure "No country for old men" i, des que la vaig veure, em vaig quedar amb la mosca al nas. Le pel·lícula grinyolava per alguna banda, però no acabava de veure per on. Per això no havia escrit cap post explicant què m'havia semblat. Ahir se'm va encendre una mica la llumeta i crec que el problema d'aquesta pel·lícula és que no resol bé l'estructura del guió. M'explico.
La pel·lícula té un molt bon inici. Té un punt de partida atraient, tant des del punt de vista més purament visual, com des del punt de vista del plantejament de la història: des del principi et fas una idea de què passa, on passa, quan passa i com són els personatges principals.
A més la pel·lícula té ritme, enganxa. És gairebé una estructura de pel·lícula road movie o de western, en la qual un personatge té com a únic objectiu fugir i l'altre atrapar-lo.
Aquest bon ritme va acompanyat, a més, d'una molt bona caracterització dels personatges, i d'una gran interpretació, sobretot per part de Javier Bardem.
Però arriba un punt en el qual la pel·lícula falla. Quan la vaig veure vaig tenir la sensació que la pel·lícula era interessant, excepte en la seva part final. En la part final la pel·lícula perd interès, i això vol dir que hi ha problemes de guió.
Si ho mirem bé, hi ha una seqüència que "mata" la trama central. El que fuig és caçat, i el que persegueix, caça. Els objectius dels dos personatges han arribat al seu final. Un, el protagonista, perquè no l'aconsegueix i l'altre, l'anatgonista, perquè sí l'aconsegueix. Al marge que per a mi és incomprensible que el personatge que és el clar protagonista mori sense que pràcticament ni ens n'adonem (l'espectador veu tota la peripècia del personatge excepte quan mor), si s'arriba a un moment en què els dos personatges, per bé o per mal, ja no tenen un objectiu principal per complir, per què la pel·lícula dura mitja hora més? Quin interès té la resta de la història? Per a mi , cap.
D'altra banda em sembla que hi ha personatges que no aporten res a la història i que, per tant, són absolutament innecessaris. I, sincerament, crec que en un guió d'una pel·lícula no hi ha d'haver res d'innecessari i d'inútil. És el cas del personatge que interpreta Woody Harrelson, un personatge tant inútil com insignificant per la trama de la pel·lícula. Si fem l'exercici mental d'imaginar la pel·lícula sense aquest personatge veurem que la pel·lícula funcionaria igual, i potser millor. Llavors, per què posar-lo?
I una cosa similar passa amb el personatge de Tommy Lee Jones, el veterà policia, un personatge que sí que podria tenir importància (de fet el títol de la pel·lícula fa referència a aquest personatge), però del qual no se'n treu gens de suc.
En definitiva, i després de pensar-hi durant uns quants dies, crec que "No country for old men" té una part incial molt esperançadora i atractiva, però una mala resolució.
Nota de "No country for old men": Aprovat baix
2 comentaris:
Bon dia, Roger,
Crec que discrepo una miqueta de tu, mal que em sembli que també hi ha alguna cosa que falla en la pel·li... Per a mi, el fet que el personatge principal mori sense que ens n'adonem és una de les virtuts de la pel·lícula, que ens fa adonar-nos de la perversió de la psicopatia del personatge que interpreta Javier Bardem. I, encara que és cert que el personatge que interpreta Woody Harrelson no aporta gaire a la història, sí que és cert que en conjunt, la manera com són tractats pels directors els xèrifs i representants de la llei als EUA és genial, ja que els deixa en tan absolut ridícul i absurd, que no se m'acut una altra manera de representar-los que treure'ls la importància que deuen tenir a la relitat... Aquest tret ja l'hem vist també a Fargo, una altra pel·li de l'estil dels Cohen. Per tant, no em sembla que en conjunt els dos personatges que creus que sobren hagin de sobrar.
De tota manera, no sé per què hi ha un moment en què la pel·li perd ritme i sí que és a partir de la mort del prota... Però no sé explicar per què...
Una abraçada!
A mi em va agradar força. La definiria com un western modern.
Per a mi, els protagonistes (si n'hi ha) són el del Bardem i el del Lee Jones i són ambdós vitals pel film.
El del Woody Harrelson tampoc trobo que sobri ja que la seva funció és la de reforçar i explicar qui és el personatge de Bardem. D'altra manera, ni nosaltres ni el protagonista en coneixeríem el seu passat ni de què és capaç.
Sí que em decep el final, però no perquè no es vegi com mor el perseguit, sino perquè em falta la conclusió, els perquès del film. (Suposo que són les explicacions a la cuina del Lee Jones.)
Els meus comentaris : No és país per a vells - SensePresses
Salutacions,
Publica un comentari a l'entrada