"Un país que no té cinema documental és com una família sense àlbum de fotografies".
Aquesta frase tan il·lustrativa és de Patricio Guzmán, un dels autors de documental de més prestigi internacional i que aquest cap de setmana ha realitzat un seminari intensiu de cinema documental al CECC, al qual he tingut el plaer d'assistir.
Han estat dues jornades laborals en un cap de setmana. De 10h. a 14h. i de 16h. a 20h. Setze hores veient fragments dels millors documentals, actuals i no tant actuals. Setze hores d'introducció i aprenentatge d'un gènere cinematogràfic que té dificultats per a fer-se un lloc en el maremàgnum de la indústria cinematogràfica, però que té a dintre seu el més genuí i pur del cinema: rodar la realitat que ens envolta tal com és, amb pocs recursos però amb tenacitat i compromís. Un gènere en el qual la improvisació i l'instint encara són els elements imprescindibles.
0 comentarios:
Publica un comentari