diumenge 4 de maig de 2008

Documenta Madrid (2): "Estrategia xavante", "Americano" i "Fronteiras"

De la sessió de dissabte en destaco tres pel·lícules: "Estrategia xavante" de Belisario Franca, "Americano" de Carlos Ferrand, i "Fronteiras" de Rubén Pardiñas.

"Estrategia xavante" és una pel·lícula brasilera que m'ha semblat excel·lent. Planteja com la tribu xavante, que es troba en la zona del Mato Grosso brasiler, per tal d'agunatar l'embestida de la cultura blanca adopta una estratègia de resistència pacífica: envia vuit nens del pobla a viure a la gran ciutat, a instruir-se i a educar-se a partir de la cultura blanca per a conèixer-la. Els resultats són evidents: s'estrenyen els llaços entre les dues cultures. Els nens, que ara ja són persones grans, la majoria tornen al poblat. Els que no tornen, de totes formes, es converteixen en els principals líders de les lluites a favor dels pobles indígenes al brasil, i els que sí tornen estan duent a terme tasques de recuperació de la cultura i la identitat xavante, de recuperació de la tradició gastronòmica de la seva tribu, de lluita pel territori i el medi ambient, etc.

Aquest és el tràiler de la pel·lícula:





"Americano" de Carlos Ferrand m'ha semblat una altra opció brillant i ben plantejada. El director és un peruà resident al Quebeq. I amb aquesta pel·lícula planteja un viatge pel continent americà, des de la terra del foc fins a la terra del gel, explorant i explicant les seves injustícies i les seves esperances: la pobresa del Perú, l'esperança política i de normalització democràtica de països com Xile o Bolívia, els crims de nenes, noies i dones a Ciudad Juárez, la situació de la immigració i la població de barris marginals de Califòrnia o Nova York, la resistència de les cultures indígenes dels EEUU, la resistència esquimal, etc.

El tràiler:




I, per últim, una curiositat: "Fronteiras". Una pel·lícula gallega que planteja com a reflexió de fons la falta de concordància entre les fronteres culturals i lingüístiques i les fronteres administratives. I ho fa a través de la polèmica, poc coneguda però existent, en les zones frontereres de Galícia amb Zamora, Lleó i Astúries. Debats divertits, apassionats, però amb rerefons polític profund en un documental molt recomanable.

Aquí en teniu un fragment:

2 comentarios:

ClaraClaríssima ha dit...

Que xulo que hagis estat a aquest festi, no? Per cert... has vist la pel·li Mil años de oraciones? M'agradaria poder-la comentar amb tu.
Bip bip

Llanterna Màgica ha dit...

No, no he vist mil años de oraciones. Me n'han parlat bé i malament.
A tu què t'ha semblat?