Recel·lo d'aquells que, com a moda snob, s'agenollen davant de qualsevol pel·lícula que prové de l'Àsia. Pel·lícules bones i dolentes, com és obvi, se'n fan a tot arreu.
Però avui he vist una d'aquelles pel·lícules que, crec, poden justificar l'afecció que en els darrers anys s'està consolidant a casa nostra cap al cinema asiàtic. Es tracta de "Yawarakai seikatsu" ("It's only talk") del japonès Ryuichi Hiroki. És una bona pel·lícula que el públic del BAFF va premiar ara fa dos anys.
Amb un argument no massa original (el desencaix social, laboral, amorós, d'una dona d'uns 35 anys d'edat) Hiroki construeix una pel·lícula que destil·la senzillesa i sentiments.
Senzillesa i sentiments que són un reflex de la vida quotidiana, monòtona, desencaixada, d'una generació en la recerca del sentit del seu camí. L'interessant de la pel·lícula és que aquestes sensacions es transmeten a través de l'ús encertat dels diversos elements cinematogràfics: il·luminació, diàlegs, so, ús efectiu d'elements com la pluja o els miralls, etc.
Al cap i a la fi, doncs, una bona pel·lícula de l'ascendent cinema asiàtic.
Nota de "Yawarakai seikatsu": Aprovat alt
0 comentarios:
Publica un comentari