"Aleksandra" d'Aleksandr Sokurov

Aleksandra, la protagonista d'aquesta pel·lícula de Sokurov, és una dona russa que va a visitar al seu nét, oficial de l'exèrcit rus destinat a Txetxènia. En el campament de l'exèrcit Aleksandra entra en contacte amb un món desconegut per ella, un món masculí, amb una atmosfera bèl·lica, però també entrarà en contacte amb altres dones com ella, però de l'altre bàndol. Del bàndol txetxè.

Llegeixo que Aleksandr Sokurov és considerat per alguns com el successor d'Andrei Tarkovsky. No sé si això és cert o no, però la veritat és que pensant-ho després algunes imatges d'"Aleksandra" sí que poden transportar a pel·lícules com "El mirall" de Tarkovsky.

Al marge de la història explicada, de la pel·lícula de Sokurov jo en destaco tres aspectes: la fotografia, l'ús de l'espai i el so.

L'ús d'una fotografia on destaca la llum absolutament diàfana, gairebé cremada, quan es tracta d'escenes de dia, i d'una llum fosca, tenebrosa, mig borrosa en escenes nocturnes, provoca una sensació d'estranyesa, de lloc desconegut, de descol·locació. Aquestes són les sensacions que, perfectament, pot estar vivint Aleksandra.

Molt ben definits estan els espais. Claustrofòbics a cops (un tren militar atapeït, un tanc, un campament militar, etc.), desoladors quan ens ensenya els efectes de la guerra sobre les ciutats txetxenes. A través de l'ús de l'espai, doncs, ens transporta també cap a una atmosfera bèl·lica, desconeguda, molt expressiva.

I el so, un so incòmode, brut, que serveix per accentuar aquestes sensacions.

Es tracta d'una pel·lícula interessant, propera al cinema documental, i que, a més, compta amb una bona interpretació de la seva protagonista principal.

Nota d'"Alexandra": Notable baix