El cinema actual no s'entendria sense fer una ullada als grans clàssics. Per exemple, "To have and have not" (1944) de Howard Hawks ("Scarface, el terror del hampa", "Luna nueva", "Sólo los ángeles tienen alas", "Hatari!", El Dorado", "Río Bravo", "El sueño eterno", etc.) un dels directors que més em fan gaudir del cinema.
Situada en l'illa de la Martinica, dominada pel règim de Vichy, en plena Segona Guerra Mundial, la pel·lícula (el guió de la qual està basat en una novel·la d'Ernest Hemingway) presenta una missió que ha d'acometre la resistència francesa. No obstant aquesta missió és un element colateral de "To have and have not", ja que el centre d'atenció de la pel·lícula és, sense cap mena de dubte, la relació entre el mariner dur, professional però humà, Humphrey Bogart, i l'esplèndida femme fatale, Lauren Bacall. Tant per Bogart, que ja havia fet "Casablanca", com per Bacall, "To have and have not" és un dels seus primers grans èxits. I, per aquells que us agradi el vessant més rosa del cinema, el rodatge de la pel·lícula va ser el que va fer néixer la relació sentimental entre aquestes dues estrelles del cinema.
Només el fantàstic mà a mà entre Bacall i Bogart ja justifica veure la pel·lícula. Però també paga la pel·lícula la destresa de Howard Hawks expert en caracteritzar els seus personatges de forma brillant, en fer-los moure en la pantalla gairebé de forma coreogràfica o en retratar a la perfecció la professionalitat (periodistes a "Luna Nueva", pilots d'avió a "Sólo los ángeles tienen alas", mariners a "To have and have not", etc.).
Hawks, un director perfeccionista i detallista que treu el màxim de suc als recursos que se li posen al davant. O potser algú és capaç de donar un protagonisme més gran a un simple llumí que el que aconsegueix donar-li Hawks en aquesta pel·lícula?
4 comentaris:
Ei Roger!!
m'encanta aquest post!! i és que no ho puc evitar però sóc clàssica cinematogràficament parlant i aquestes pel.lícules són amb les que he crescut, me les vaig empassar totes... algú recorda els programes del Balbín o les matinals dels dissabtes al matí (jo m'aixecava a les 7 per veure'ls!!!)???
Ja podem riure de les parelles actuals....la química d'un Bogart-Bacall; Tracy-Hepburn ;Grant-Bergman.... eren excepcionals i no han tornat a existir !!!!!!
La força del llumí , com dius tu, només la tenien directors com Hawks, Hugues, Wilder, Wyler, Lubitsch... i me'n deixo tants!!!!
NO puc esperar a saber quin és el proper clàssic amb que ens deleiteràs, Roger...
Per cert.... si em neceesites xiula..
Jo això de llevar-me a les 7 del matí no ho feia, però sí que recordo els temps en els que una pel·lícula de dissabte a la tarda a la TV significava veure John Ford, Billy Wilder, Howard Hawks, Preston Sturges, etc.
Què veiem ara els dissabtes a la tarda?
I quin serà el meu proper clàssic? Ja ho veurem, perquè hi ha uns quants candidats!
Per cert, malgrat que sóc dels que sempre vaig a veure les pel·lícules en versió original, aquest cap de setmana he decidit veure "Tener y no tener" en la versió doblada. Les veus dels dobladors d'aquestes pelis també em porten a quan les veia de petit.
Bogart i Bacall : una gran parella.
També és una de les meves preferides juntament amb El somni etern i La fera de la meva nena.
Salutacions Roger.
Publica un comentari a l'entrada