Al mes d'abril em feia ressò de les dificultats que el cinema català en general es troba per obrir-se pas i per a poder ser projectat en les sales comercials. I ho feia a partir dels obstacles que estava trobant en Xavi Puebla per a què la seva pel·lícula "Bienvenido a Farewell-Gutmann" trobés espai en els nostres cinemes. I això malgrat que és una pel·lícula que ha rebut dos premis en el Festival de Cinema de Màlaga, que ha rebut molt bones crítiques i que, en general, compta amb un repartiment d'actors i actrius de cert renom.
Finalment aquestes dificultats s'han superat i avui mateix la pel·lícula s'estrena a sales de tot l'Estat. Incloses diverses sales comercials de Barcelona. Per tant, des d'aquí vull felicitar en Xavi Puebla i vull animar tothom a què s'animi i la vagi a veure. Segur que val la pena.
Ara bé, la reflexió que feia en aquell post del mes d'abril continua vigent. És incomprensible que productes culturals de qualitat realitzats al nostre país tinguin aquestes dificultats per a poder fer-se un lloc en la programació. La indústria cinematogràfica (potser el problema és, precisament, que se li digui "indústria")catalana ha de ser capaç d'innovar, d'oferir alternatives als nous cineastes, a les noves apostes. Si no és així, el cinema català corre el risc, de ben segur, de morir d'inanició.
1 comentarios:
Estic molt d'acord amb tu amb les dificultats que tenen els directors per trobar distribuidors i sales per exhibir els seus treballs, però en alguns casos, com My way de Josep Anton Salgot, és per manca de qualitat, d'altres és per no haver espai perquè se'l mengen les majors americanes...
Publica un comentari