He anat a veure "Promet-me" d'Emir Kusturica amb el benefici del dubte que em generava el bon sabor de boca que em van deixar pel·lícules com "Gato negro, gato blanco" o "Arizona dream". I això malgrat les crítiques negatives que he pogut llegir aquests dies en diferents mitjans.
Un cop vista la pel·lícula considero que les crítiques han estat prou generoses. "Promet-me" és, al meu entendre, un cúmul de despropòsits. Un darrere l'altre durant 128 minuts. Gairebé tot en la pel·lícula és excessiu, gairebé tot sobra.
La història és absurda i mal resolta. Perquè una història pot tenir tocs absurds ("Gato negro, gato blanco", sense anar més lluny) però estar ben resolta. No és el cas.
Les interpretacions són excessives i poc creïbles. I fins i tot la música, que és un dels elements fonamentals de les pel·lícules de Kusturica, arriba a molestar per la seva manca de sentit.
El problema és que, a més, tot allò que no sobra de la pel·lícula, tens la sensació d'haver-ho vist ja en les anteriors pel·lícules del director serbo-bosni. Així que res de nou.
En sortir de la sala de cinema jo he definit la pel·lícula com un gran despropòsit. El Jesús l'ha definit com una barreja del pitjor de "Gato negro, gato blanco" i "Mortadelo y Filemón". Gairebé res.
Nota de "Promet-me": Suspès
4 comentarios:
"Underground", "Gato Nego y Gato Blanco" y, fins i tot, "La vida es un milagro" em van semblar bones películes. El nivell de surrealisme i absurditat m'enganxava i era part de la gràcia.
Ara bé, hi ha escenes de absurditats i surrealisme que no puc tolerar en cap cas:
-Un home bala que vola sobre Sarajevo durant setmanes.
-Un enderrocament d'un burdell a cops de cap.
-Inflar algú amb oxígen fins a que voli com un globus.
En definitiva, com va dir algú al final de la peli "fa cagar".
Ostres Roger,
Jo pensava veure aquesta peli, però si dius que és tan dolenta, potser me n'abstindré.
Personalment, em va encantar l'exageració i caricaturització de "Gat negre, Gat blanc". Per a mi, és la millor virtut d'aquest film de Kusturica.
Gràcies per la (des)recomanació.
Salutacions,
Estic totalment d'acord amb vosaltres, sobretot amb l'home bala que anava apareixen i desapareixen d'una manera absurda.
Sempre que vas a veure pel.lícules de directors europeus i en aquest cas reconeguts sembla que aniràs a veure bon cinema però aquesta vegada Kusturica m'ha decepcionat molt i estic amb tu Roger que la música em va sortir per les orelles... em va posar nerviosíssima, tot i que la pel.lícula comença força bé .... personalment em va agradar la presentació dels personatges després la cinta no té solta ni volta....
petonets
ostres, Roger, hauria d'haver llegit aquesta crítica teva abans d'anar-la a veure... ahir em volia morir mentre la veia... a mi sincerament l'únic que em va agradar va ser la música... la resta, com tu dius: excessiu, injustificat, poc graciós i insultant.
Publica un comentari