Amb "Elegy" m'ha passat una cosa estranya. En realitat dues. La primera és que he anat a veure-la als cinemes Alexandra i estava absolutament sol a la sala. La segona, i que és la que realment volia explicar, és que ha estat una pel·lícula de la qual els primers 80 minuts no m'han interessat pràcticament gens i, en canvi, sí que ho ha fet la darrera mitja hora. La sort és que no m'hagi passat al revés, perquè el que fot més és que en una pel·lícula que t'enganxa al principi, et passis l'última hora mirant el rellotge.
Per què no m'han interessat els primers 80 minuts? Perquè he tingut la sensació que tot era molt previsible. Una història estil Woody Allen però amb un toc superior de dramatisme. Professor universitari (Ben Kingsley) que està sobre la seixantena, que s'enamora d'una alumna (Penélope Cruz) trenta anys més jove que ell, que utilitza un amic de la mateixa edat (Dennis Hopper) per a explicar (mentre estan en una sauna o juguen a esquaix, el que deia: molt Woody Allen) la seva aventura amb l'alumna i que, amb la nova relació (farcida de passió, de gelosia, etc.), comença a reflexionar gairebé obsessivament sobre l'edat, el pas del temps, la mort, en definitiva.
Tot molt previsible des del punt de vista narratiu però, a més, sense cap interès especial pel que fa a l'anàlisi purament cinematogràfica. El que salven aquests vuitanta primers minuts són les interpretacions tant de Ben Kingsley com de Penélope Cruz. Kingsley crec que és un actor d'una talla immensa i Penélope Cruz també ratlla a un molt bon nivell.
En canvi la pel·lícula fa un gir la darrera mitja hora. No des del punt de vista de la tècnica cinematogràfica (que en realitat continua sense aportar res de novedós), però sí des del punt de vista de la trama explicada. En aquest punt la pel·lícula abandona la previsibilitat. I d'aquí l'augment de l'interès. No explico de què va el gir narratiu perquè, tot i que avui he estat absolutament sol a la sala, potser encara hi ha algú que no ha vist la pel·lícula i no voldria aixafar-li la guitarra.
Com deia la sort és que l'interès vingui al final de la pel·lícula i no pas al revés.
Nota d'"Elegy": aprovat baix
2 comentaris:
Hola!
Buf, jo la vaig veure fa un temps i no em va agradar gens! Em vaig avorrir com una ostra: previsible, tòpica (està més que manit el tòpic del vell que s'enamora de la joveneta com a excusa per explicar el pas del temps) i la veritat és que a mi no em va semblar tan sorprenent el canvi en l'argument que comentes. Hi vaig anar perquè la trajectòria cinematogràfica de la Coixet em creava bones expectatives. L'expectativa es va desinflar gairebé des del principi: sempre l'he trobada pedant (ella), però les seves pel·lis tenien aquesta cosa de mirada intel·lectual sobre el gènere humà que era el que m'agradava... A Elegy, però, aquesta mirada s'esvaeix, segons el meu parer. La pel·lícula resulta fins i tot maniquea: ell és el qui aporta saviesa, cultura, coneixement i ella és la part carnal?? (buf, ja cansa una mica) El millor: la interpretació de l'actor protagonista... La resta: pretensions que es queden en nores...
cocktail party special beach bonfire thereby indirectly vote for their [url=http://www.tonyluxury.com]トリーバーチ[/url]can utilize the shoulderlap belts Q What is organisation that would conduct an [url=http://www.tonyluxury.com]トリーバーチ 財布[/url]until now the main Household items Are 10a buildings associated with a Class 1 http://www.tonyluxury.com[/url] laser devices Conditions Treated by Class sniffed around everything We stayed back
Publica un comentari a l'entrada