La clau d'un bon documental no és tant el ser capaç d'escollir un tema interessant com el fet de tenir l'habilitat de donar-li una perspectiva diferent, donar-li una perspectiva que faci que el documental sigui únic, més enllà de l'interès del propi tema que documenta. És el cas de "Rius i marees" de Thomas Riedelsheimer.
El documental ensenya com l'artista escocès Andy Goldsworthy es dedica a construir obres d'art a partir d'elements que li lliura la naturalesa: fulles d'arbres, pedres, argila, llana d'ovelles, etc. I tot relacionat amb el fluir de l'aigua: rius i marees. El documental, a través de les imatges i a través de la veu de Goldsworthy, suposa una reflexió a l'entorn d'allò efímer i de la bellesa.
L'enfoc personalíssim de la forma de rodar i el fet que el director aconsegueix captar moments íntims i brillants que només la intuïció cinematogràfica pot justificar, demostra que ens trobem davant d'un gran cineasta.
Un advertiment per qui es decideixi a anar a veure el documental. No és una pel·lícula fàcil de veure. Sobretot si no s'és capaç de ser conscient que no es va a veure una pel·lícula de ficció, ni tant sols un documental dels que solem veure per televisió, sinó més aviat una pel·lícula que s'acosta, i molt, al cinema abstracte.
Nota de "Ríos y mareas": Notable baix
0 comentarios:
Publica un comentari