De tant en tant et trobes perles al cinema sense esperar-t'ho. Si et diuen que has d'anar a veure una pel·lícula que és una co-producció entre Corea i Mongòlia, que dura 123 minuts i que es desenvolupa al desert mongol, el primer que penses és que t'hauràs de prendre unes quantes tasses de cafè per no adormir-te a la butaca. Però no ha estat el cas. "Somnis del desert" del coreà Zhang Lu m'ha sorprès gratament.
Certament és una pel·lícula de ritme lent. Però en aquest punt vull fer dues observacions: en primer lloc, hem d'acabar amb l'opinió generalitzada segons la qual una pel·lícula de ritme lent és una pel·lícula pesada. El ritme lent o ràpid no fa millor o pitjor una pel·lícula. El que la fa millor o pitjor és que s'esculli bé o malament el ritme en funció del que vulguis explicar. I aquí ve la segona observació: una pel·lícula que retrata la vida quotidiana de l'inhòspit desert mongol demana, de ben segur, un ritme lent. El contrari seria absurd.
Personalment vull destacar d'aquesta pel·lícula l'excel·lent fotografia. No per la bellesa de les imatges (també s'ha da'acabar amb la idea que una bona fotografia és un bon paisatge), sinó per l'efectiu i encertat ús que es fa de les possibilitats fotogràfiques.
Cada cop és més difícil trobar pel·lícules en les quals la forma d'enquadrar sigui també una forma d'explicar el que està passant. I en aquesta pel·lícula això passa. Els canvis que es produeixen durant la pel·lícula en les relacions entre els personatges, el director (o el director de fotografia) els expressa també amb canvis a l'hora d'enquadrar-los. Igualment destacable és el fet que la majoria de plans són grans plans generals. Això dóna un protagonisme principal a l'espai, el desert, l'estepa. I és que aquest espai, la seva rudesa i immensitat, és un element fonamental en la vida i el comportament dels personatges. Primers plans, plans curts, no haurien tingut sentit.
De la mateixa manera, els canvis d'estat d'ànim s'expressen també a través d'un ús diferent de la llum: més expressiva, més dramàtica, més neutra, etc.
Tot això vol dir que el director i el seu equip tenen al cap la pel·lícula com un tot.
La trama, a més, transmet emocions, encara que sigui només per la senzillesa del que s'explica, per la bellesa dels paissatges de l'estepa mongola o per la credibilitat de les interpretacions.
Una pel·lícula, doncs, que val la pena.
Nota de "Somnis del desert": Notable baix
0 comentarios:
Publica un comentari