"3:10 to Yuma" de James Mangold

Seguint amb la meva croada particular a favor del western, avui he anat a veure "El tren de les 3:10" de James Mangold. Parteixo amb el dèficit de jo haver vist la pel·lícula original que va dirigir Delmer Daves l'any 1957. Espero algun dia d'aquests recuperar-la d'algun lloc i, després, poder fer-ne la comparació.

D'entrada dir que m'ho he passat bé al cinema, cosa que no és poc, però que tampoc no és garantia de ser una bona pel·lícula. És un film on hi trobem pràcticament tots els elements simbòlics del western: una diligència que és, òbviament, assaltada; un bandoler temible, Ben Wade, i la seva banda; uns indis apaches (tot i que es veuen molt poc); una mina amb treballadors xinesos; una llarga persecució; saloons amb can-can; el ferrocarril que arriba a la terra salvatge, etc.

Si s'hagués d'enquadrar en algun dels subgèneres del western que comentava en el meu post de defensa del western, aquesta pel·lícula seria més aviat un western crepuscular. El personatge principal és un personatge lisiat, l'arribada del ferrocarril és un avís que la civilització està a punt d'imposar-se al wilderness, hi ha una preponderància de la nit (fins i tot es pot veure una breu "nit americana" que es podria interpretar com un petit i breu homenatge al western clàssic), hi ha un protagonisme especial durant bona part del film de les ombres i, sobretot, es presenten uns personatges principals, tant "l'heroi" com "l'anti-heroi" (interpretats a gran nivell per Russell Crowe i Christian Bale) que semblen ja superats pel pas del temps i de la història.

Segurament és un western que no passarà a la història dintre del gènere, però és una pel·lícula molt correcta i que es deixa veure. Malgrat que el western fa dècades que es pot dir que ja no existeix com a gènere, cada dècada van sortint pel·lícules que ens fan mantenir l'esperança: als 80 va ser "Silverado", als 90 la grandíssima "Sin perdón" i ara aquesta. A veure què ens depara la propera dècada.

Nota de "3:10 to Yuma": Notable