"Cent claus" d'Ermanno Olmi

"Cent claus" de l'italià Ermanno Olmi és una raresa. Una pel·lícula que té el seu atractiu en la mescla d'estils. És una barreja de cinema costumista, cinema abstracte a l'estil Antonioni i thriller amb connotacions religioses.

Sense ser una obra mestra, crec que és una pel·lícula notable. Potser per alguns difícil de digerir. Però és que crec que potser el que costa de digerir d'aquesta pel·lícula és l'ús (potser abusiu, de vegades) de recursos cinematogràfics poc habituals: ritme lent, música dissonant, espais que per la seva grandiositat "es mengen" els seus protagonistes (biblioteques medievals, immensitat del riu Po), muntatge dinàmic i intel·ligent en els moments de la investigació policial... Tot plegat conforma una barreja de realisme i abstracció.

I tot això amb un punt de partida sorprenent: la profanació, gairebé crucifixió cristiana, de centenars de llibres de la Biblioteca Històrica de la Universitat de Bolonia. Extraordinària imatge la dels llibres profanats.

El que deia: una raresa.

Nota de "Cent claus": Aprovat alt