"El caballero oscuro" de Christopher Nolan

Envoltat de crispetes (les quals prohibiria si se'm donés l'oportunitat) i en la penúltima fila, enganxat a la paret, de la sala 4 del cinema Aribau, vaig veure ahir el nou Batman, "El caballero oscuro" de Christopher Nolan.

D'entrada dir que, des que estudio cinema intento anar al cinema amb llibreta (ja sé que és una mica freaky) i apuntar les coses que vaig veient. Ahir, però, hi vaig renunciar. L'allau d'imatges i sons durant dues hores em van fer veure la pel·lícula només com a espectador, per tant que ningú esperi una gran anàlisi cinematogràfica. Si la torno a veure, potser faria un esforç.

Comencem per les coses bones que vaig veure a la pel·lícula:

En primer lloc el ritme trepidant, de principi a fi, que et fa estar en un estat de tensió permanent.

En segon lloc, el personatge del Joker. Sens dubte el personatge amb més suc del film, molt més que el propi Batman, i que encarna el mal pel mal, amb la dificultat que això comporta per aquells que lluiten contra ell. Gran interpretació (tot i que mai arribes a saber si la caracterització a través del maquillatge i del vestuari magnifiquen la interpretació) la del malaurat Heath Ledger, que està a l'alçada de la del Jack Nicholson del primer Batman.

I, per últim, el fet de buscar un final no excessivament convencional. Tot i que una aposta més arriscada hagués estat acabar en el moment en què la protagonista i el fiscal pateixen en les seves pròpies carns les "malifetes" del Joker (no dic que els passa per ai algú encara no ha vist la pel·lícula). Suposo que la indústria cinematogràfica encara no està preparada per a què un film comercial com aquest tingui un final tràgic.

Coses no tant bones:

A la pel·lícula li sobren ben bé vint minuts. La darrera part del la pel·lícula és totalment prescindible i si s'hagués estat valent, com acabo de dir, haguessin trobat un final prou trencador i que, al meu entendre, milloraria força la pel·lícula.

Tot i que és una bona pel·lícula d'acció, crec que es trenca amb el que és per a mi en Batman. Aquí explicaré una anècdota. Quan jo era adolescent i estava de moda en Michael Jackson, a mi m'agradava en Prince, el seu "rival". Per això, quan una vegada vaig sentir a algú dir "Batman és a Superman, el que Prince és a Michael Jackson", vaig identificar-me de seguida amb Batman. Però és que a més, la comparació està molt ben trobada, perquè Prince és un personatge molt més misteriós que no pas en Michael Jackson, més obscur, més tenebrós, més interessant. I Batman és això. En canvi, en aquesta pel·lícula això no passa. Abunden les escenes de dia, hi ha poca acció de nit, hi ha poc misteri, molta espectacularitat, poc o cap decorat "fals". En definitiva, poc encant.

D'altra banda el mateix personatge de'n Bruce Wayne, que originalment és un personatge multimilionari però absolutament humil, introvertit i tímid, aquí es presenta com una persona arrogant, prepotent, un punt antipàtica.

Tot i que, com deia, és una bona pel·lícula d'acció, vaig sortir del cinema pensant que aquell no era en Batman. I és que potser Christopher Nolan no és Tim Burton, ni Christian Bale és Michael Keaton, ni Maggie Gyllenhaal és Kim Basinger. I a Heath Ledger sol no se li pot exigir que salvi la pel·lícula.

Nota de "El caballero oscuro": aprovat alt