Invisibilitat és la clau d'un dels documentals que vaig poder veure ahir a Docúpolis8: "The houses of Hristina", pel·lícula Holandesa dirigida per Suzanne Raes. La invisibilitat que sent una noia búlgara de 30 anys, Hristina que, a més de ser la protagonista, és guionista i narradora. Apassionada de la fotografia, però que ha hagut d'emigrar. Viu a Amsterdam i treballa de dona de fer feines en una casa d'una família benestant holandesa. "Estic en una societat de la qual no en sóc part. Sóc un sense-rostre. En canvi tinc molts noms: Christine, Kristina, Hristina..." (···) "Començo a tenir por perquè sóc invisible perquè el meu món és invisible". Són algunes de les reflexions de Hristina.
He trobat molt encertat l'enfoc d'aquest documental. Fuig del que seria més senzill: el procés d'emigrar, la manca d'integració, els problemes lingüístics, etc. L'enfoc a través de la invisibilitat em sembla fantàstic. I fa reflexionar. Perquè de Hristines en tenim moltes. I algunes dintre de les nostres pròpies cases.
0 comentarios:
Publica un comentari