"Tiro en la cabeza" ha rebut crítiques molt diverses. Si heu llegit darrerament el meu bloc sabreu que a mi em va agradar molt. Trobo que és una proposta interessant i innovadora a nivell formal i que només per això ja és digne de ser tinguda en compte.
Dit això, voldria afegir dues coses que vénen a ser dues sensacions que m'han vingut al cap aquests dies.
En primer lloc, crec que és equivocat considerar, com poden fer els amants i defensors a ultrança del cinema abstracte, que la utilització de recursos com el teleobjectiu o l'absència de diàlegs és ja de per si sinònim d'estar davant d'una bona pel·lícula. Estem davant d'una bona pel·lícula si aquests recursos s'utilitzen adequadament. Com jo crec que és el cas.
I, en segon lloc, crec que és necessari mostrar la tristesa que suposa veure com des d'alguns sectors encara es considera el cinema com un art de segona o de tercera. O fins i tot com una cosa fora del que considerem com a art. Llegiu, si no, aquesta crítica de "Tiro a la cabeza" que Carlos Boyero va escriure al diari El País. Especialment les darreres línies de l'article que, com podeu veure estan escrites amb bona dosi de cinisme i menyspreu: Tiro en la cabeza está invitada a no sé cuántos festivales del ancho mundo y que su estreno en España va a ser simultáneo en las salas comerciales y en los museos. Lo último lo entiendo. Está realizada pensando en la fraternal acogida de los templos del arte. Seguro que es el sagrado lugar que le corresponde. Que se disfruten mutuamente.
Si un crític de cinema d'un diari seriós no considera el cinema com a art, qui el considerarà?
3 comentarios:
No m'agrada gens Carlos Boyero. Veig el cinema de manera molt diferent que ell. M'imagino que en sap un munt i jo poquet, però la meva opinió també cal respectar-la, com la de tothom. O no? M'han parlat malament de la peli, però quan pugui la veuré... sobretot després de llegir-te. I el cinema és un ART, clar que sí. Petons.
Cinema com a art o com a producte de consum? el cinema pot ser un art, però molts cops no arriba a ser-ho, el 80% dels films de la cartellera no crec q es puguin considerar art (sent generós)... Però igual que hi ha disseny que pot arribar a un museu, per a mi, hi ha films que són adequats per a posar en un museu (posem per cas en Kiarostami o en Kar-Wai). Per a mi tiro a la cabeza tpoc és d'aquests, opino que en Rosales ha embolcallat la peli d'un format aparentment novedós i radical per a seguir dient el mateix o arribant menys lluny en quant a fons respecte altres cineastes que han tractat el tema del terrorisme, La pelota vasca, Días contados, Paradise now... jo la veig menys radical del que aparenta... però és clar, és una modesta opinió...Salut!
El debat sobre cinema i art és interessant. Jo considero indubtable que el cinema és una disciplina artística, com ho és la literatura per més que el 80% dels llibres que es publiquen no tinguin interès.
D'altra banda el que s'ha d'intentar és que art i consum no siguin antagònics. Com més gent "consumeixi" art, millor.
Respecte "Tiro en la cabeza" jo crec que parteixes d'una premisa equivocada. I és que en cap moment Rosales pretén explicar el conflicte basc. El que vol fer és explicar la quotidianitat i l'absurditat de violència i, concretament, fer-ho a partir d'un dels atemptats més absurds d'ETA. La radicalitat de la pel·lícula no està en el fons del que diu, sinó en la forma.
Publica un comentari