Les crítiques negatives em feien anar avui al cinema a veure amb cert temor la darrera pel·lícula de Clint Eastwood, "L'intercanvi". Temor però espectativa perquè tinc una certa debilitat pel director d'obres mestres com "Unforgiven", "Mystic River" o "Million Dollar baby".
I he sortit de la sala convençut que actualment Clint Eastwood és, si no el més gran, un dels més grans del cinema nord-americà. Perquè si una bona pel·lícula com aquesta és rebuda amb decepció per part de la crítica, vol dir que Clint Eastwood és molt bo. I és que estic convençut que "L'intercanvi" està per damunt, molt per damunt, del nivell mitjà de les pel·lícules que avui podem veure a la cartellera.
No és una obra mestra, això és evident. Però és un film en el què hi podem trobar dosis del que és Eastwood a nivell social i a nivell cinematogràfic. I això, per a mi que cada cop em torno més exigent, ja és suficient
La crítica al sistema social, polític, judicial i policial nord-americà, la degradació a què ha portat aquest sistema, hi és present com hi era a "Mystic River" o com hi era, anant més enrere, a "Bird".
Cinematogràficament desapareixen les foscors de les ja citades "Million Dollar baby", "Unforgiven" o la mateixa "Bird", però la llum, les ombres, continuen sent protagonistes en moments essencials de la pel·lícula. I algun moviment de càmera és calcat a "Mystic River": el moment en què la mare deixa el nen a casa per anar a treballar és representat amb un travelling que allunya la mare de la casa, i en aquests moments ja pots deduir que no es tornaran a veure. És un travelling molt semblant a l'escena inicial de "Mystic River" quan el nen és segrestat i allunyant-se dels seus amics els mira des del cotxe. Potser això és el citicable: el fet d'utilitzar recursos ja utilitzats. Però si són efectius, per què no repetir-los?
I crec, per últim, que hi ha un bon treball de direcció d'actors. Angelina Jolie i John Malkovich no tenen actuacions superlatives, segur, però tenen actuacions solvents i creïbles. I això no és poc.
Per mi tot això fa que, com ja he dit abans, "L'intercanvi" sigui una pel·lícula que està notablement per damunt de la mitjana del que avui dia ens ofereix la cartellera. Per tant, és molt recomanable.
Nota de "L'intercanvi": Notable
3 comentaris:
No era una pel·ícula que d'entrada fos de les meves preferides per anar a veure. Però en Roberto Piorno, un crític de cinema amb el qual acostumo a coincidir en opinions i gustos cinematogràfics, la deixava molt i molt bé.. tu en el teu bloc també i en alguna altra banda.. i l'he vista. Crec que és una pel·lícula ben feta que narra una història frapant que està molt ben explicada dosificant la informació de tal manera que et va atrapant i que, a més en ser basada en un fet real, no et deixa insensible. Sap combinar, per donar una barreja ben efectista, des de la crítica social fins al cinema negre passant pels tocs de thriller. Ara bé, crec que hi ha elements que simplifiquen l'obra i per tant la desmereixen. Són concessions a la comercialitat, al gran públic? En primer lloc el personatge de l'assassí en sèrie crec que no està ben resolt: és obvi que és un pesontage ben malalt, no cal que se sobreactuï amb tics i fent-se el boig per tal de fer-lo creïble. L'únic que s'aconsegeuix és caricaturitzar-lo, simplificar-lo. De la mateixa manera, en tota la pel·lícula hi ha un to maniqueista que, novament, li rebaixa profunditat: els bons són molt bons i els dolents, molt dolents. Això sí que són personatges plans ;-) El Clint Eastwood sap fer cinema, clar... però potser que deixi de banda aquests trucs fàcils i podrà fer gran cinema. Bé, almenys vaig veure el Malkovich... això sempre ho agraeixo.
Per cert, has vist "Estómago" i "la Ola"? Què en penses?
Abraçades!
A mi 'La ola' em va agradar molt, Imma. 'L'intercanvi' també, però estic d'acord que no és rodona. M'ha sorprès, per exemple, que les portes de les cases estiguessin obertes... tenint en compte que la ciutat era tan perillosa. Deixa el nen a casa i se'n va tan tranquil·la. I el paper de l'assassí és massa 'simple'. La resta, amb Jolie al capdavant, estan molt bé. El policia també fa un paperàs.
Jo sóc un gran fan d'en Clint Eaeastwood, des d'aquella 'cazador blanco, corazón negro' i en aquesta pel·lícula m'ha tornat a emocionar. Coincideixo que hi ha menys ombres, però les que hi ha tenen un valor total.
Una abraçada a tots dos.
Jordi, a mi també em va agradar molt. Ja vaig veure el post en el teu bloc i sé que en parlaves bé. Crec que esquematitza perfectament, i en aquest cas això és una virtut, una determinada faceta del comportament humà.
Publica un comentari a l'entrada