"My blueberry nights" de Wong Kar Wai

Ja em vaig posar part de la blogsfera cinèfila en contra quan vaig suspendre els germans Coen i la seva pel·lícula "Burn after reading". Ara aviso: el suspès aquest cop és l'idolatrat Wong Kar Wai.

I començaré amb una aparent contradicció, perquè considero que "My blueberry nights" és una pel·lícula atractiva visualment i que segurament fa que la gent surti contenta del cinema. La bellesa de moltes de les seves seqüències és innegable. Però és una bellesa al servei simplement de l'estètica, no de la qualitat cinematogràfica.

Per a mi el problema més greu d'aquesta pel·lícula és el procés d'occidentalització total del cinema. Wong Kar Wai, en aquest cas, és un director oriental que ha fet una pel·lícula occidental. I si no fos pels colors i espais propis de la cinematografia d'aquest director, es podria dir que aquesta pel·lícula l'hauria pogut signar qualsevol altre director (això sí, amb un mínim de sensibilitat i qualitat cinematogràfica) de Hollywood. Jo no sóc d'aquells que consideren que el cinema asiàtic pel simple fet de ser asiàtic ja és interessant, o dels que s'estiren els cabells (o ho fan veure) si no saps qui són Tsai Ming Liang, Huo Hsiao Hsien o Jia Zhang-Ke. De fet, a mi m'agrada més, en general, el cinema occidental que no pas l'oriental. Però crec que en el moment en què ens trobem, en un procés d'uniformització cultural com el que estem vivint, és necessari que els representants dels cinemes provinents de les cultures no occidentals facin militància del seu cinema. No és el cas de la darrera pel·lícula de Wong Kar Wai.

Un altre dels dèficits de la pel·lícula són els seus personatges. Són personatges buits, plans, sense cap tipus d'evolució i que, a més, en el cas de Norah Jones i Jude Law, els dos personatges protagonistes, són interpretats també de forma buida i plana. Lluny, doncs, de la profunditat clàssica dels personatges de les altres pel·lícules del mateix director.

A "My blueberry nights" hi trobes molts recursos cinematogràfics. Molts. Moviments de càmera, continus plans en càmera lenta, il·luminació i colors especials, diàleg (massa diàleg), jocs d'espais, imatge difosa i granulada, música, etc. Recursos que de per sí no són bons ni dolents. Són bons si s'utilitzen bé, i són dolents si s'utilitzen malament. I jo vaig sortir de la sala amb la sensació que gairebé cap d'aquests recursos estava ben utilitzat.

Malgrat aquest suspès, com vaig dir en la tertúlia post-pel·lícula, ja m'agradaria a mi estar en condicions de saber rodar una desena part d'un sol pla d'aquesta pel·lícula. Però és clar que jo sóc jo i que Won Kar Wai és Wong Kar Wai. I, ara per ara, a Wong Kar Wai se li pot exigir més que a mi.

Nota de "My blueberry nights": Suspès