Ara que ens acostem a les diverses cerimònies de lliurament de premis cinematogràfics (Oscar, Goya, etc.), m'agradaria fer una reflexió sobre el sentit d'aquests premis.
De fet la reflexió em va venir al cap l'any passat quan vaig veure els guanyadors dels Premis Goya. En aquella cerimònia, "El laberinto del Fauno", dirigida per Guillermo del Toro, va rebre 7 guardons: millor guió, millor fotografia, millor muntatge, millor so, millors efectes especials, millor actriu revelació i millor maquillatge i perruqueria.
L'altra gran guardonada d'aquella cerimònia va ser "Volver" que va rebre els premis a la millor pel·lícula, millor direcció (Pedro Almodóvar), millor actriu, millor actriu de repartiment i millor música.
La reflexió que em feia és la següent: Una pel·lícula que, com és el cas de "Volver", no té ni el millor guió, ni la millor fotografia, ni el millor muntatge, ni el millor so, ni el millor maquillatge i perruqueria, etc., pot ser considerada la millor pel·lícula? Un director, Pedro Almodóvar, que no aconsegueix que la seva pel·lícula tingui ni el millor guió, ni la millor fotografia, ni el millor muntatge, ni el millor so, ni el millor maquillatge i perruqueria, etc., pot ser considerat el millor director? Jo crec que no.
Òbviament l'any passat "havia de guanyar" Pedro Almodóvar i "Volver", però "El Laberinto del Fauno" havia de fer un bon paper. Per tant el que es va fer és un repartiment salomònic dels premis. I tots contents. El trist és que al darrera d'això el que hi ha són objectius comercials i econòmics i no cinematogràfics.
