Em crida l'atenció una de les característiques de l'espècie humana: la capacitat de generar corrents artístics de primera magnitud en moments socials i humans crítics, depressius. Passa en totes les disciplines artístiques: pintura, literatura, música... També en el cinema.
Dos dels més grans i renovadors moviments cinematogràfics han vingut just després, i a causa, de les guerres mundials. El neorrealisme italià, en la segona Guerra Mundial, i l'expressionisme alemany després del la primera Gran Guerra.
Un altre dia parlaré del neorrealisme italià. Avui toca l'expressionisme alemany. Si cliqueu aquí, podreu llegir un article prou il·lustratiu sobre aquest corrent artístic.
Tot i que els propis cineastes alemanys de l'època (anys 10 i 20) no consideraven que formessin part d'un corrent o una escola cinematogràfica, sí que és cert que formaven part d'una actiud artística. Les similituds tècniques i temàtiques de les seves pel·lícules així ho demostren.
(fragment de "El gabinet del Doctor Caligari" de Robert Wiene)
Les pel·lícules de F.W. Murnau, de Fritz Lang, de Robert Wiene, de Paul Wegener, etc., eren reflex d'un estat social determinat, d'una situació de depressió anímica general d'un país, que ve donada per la derrota d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. Una derrota que porta al desànim, a la sensació de caos social i econòmic, però que, alhora, potenciarà la necessitat d'auto-afirmació com a poble a través de l'explotació dels mites i llegendes que han forjat la identitat germànica. A ningú se li escapa que aquesta situació de depressió va ser un dels gérmens del nazisme.
Com es reflectia tot això en el cinema? Pel·lícules amb decorats monumentals, exagerats, fantasmagòrics. Carrers que es converteixen en carrerons laberíntics. Il·luminació estremidora amb grans jocs de llums i ombres i filtres de colors per a donar més expressivitat a les imatges. Personatges malèfics, vampirs, criminals, mitològics. És a dir, agafant totes les tècniques cinematogràfiques, reflectien l'angoixa de l'època.
("Nosferatu" de Murnau)
L'expressionisme alemany ha estat un dels grans moments de la història del cinema. Va servir, no només per a donar ales al cinema de terror, sinó que va ser una de les fonts principals de les quals van beure els grans mestres del cinema negre dels anys 40 que és, sens dubte, una de les èpoques daurades del cinema.
(fragment de "Metropolis" de Fritz Lang)
"El gabinet del Doctor Caligari" de Robert Wiene; "Nosferatu", "Faust" o "L'últim" de Murnau; "Els Nibelungs", "El Dr. Mabuse" o "Metropolis" de Fritz Lang; "El Golem" de Paul Wegener; són algunes de les pel·lícules més destacades d'aquest moviment.
dimecres 27 de febrer de 2008
dimarts 26 de febrer de 2008
dimarts 19 de febrer de 2008
Seqüències inoblidables (4): Paris, Texas
Una de les seqüències principals de "Paris, Texas" de Wim Wenders.
dilluns 18 de febrer de 2008
Seqüències inoblidables (3): Una luz en el hampa
Seqüència de "The naked kiss" (o "Una luz en el hampa") de Samuel Fuller.
dimarts 12 de febrer de 2008
Seqüències inoblidables (2): Centauros del desierto
Seqüència final de "Centauros del desierto" de John Ford.
Seqüències inoblidables (1): M. El vampir de Düsseldorf
Seqüència final de "M. El vampir de Dusseldorf" de Fritz Lang.
dilluns 11 de febrer de 2008
Recomanacions de la quinzena
Algunes recomanacions de pel·lícules que es poden veure en les dues properes setmanes a la Filmoteca:
- Tierras lejanas, d'Anthony Mann.
- Forajidos, de Robert Siodmark.
- Estrelles a la meva corona, de Jacques Tourneur.
- El menyspreu, de Jean-Luc Godard.
- El cicle de pel·lícules de Brian de Palma.
La programació sencera la teniu aquí.
divendres 8 de febrer de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)