dilluns 26 de maig de 2008
16ª Mostra Internacional de Films de Dones
Del 6 al 15 de juny tindrà lloc a Barcelona la 16ª Mostra Internacional de Films de Dones.
Tant la programació com les activitats paral·leles són de qualitat. Així que valdrà la pena passar-hi.
dilluns 12 de maig de 2008
Documenta Madrid (i 4): "Fairytale of Kathmandu", "Over the hill", "Love and words" i "Família 068"
Aquest cap de setmana he tornat a Madrid per assistir als dos darrers dies del Festival Documenta Madrid. Aquests dos dies han projectat totes les pel·lícules premiades. Òbviament no he pogut veure-les totes, però estic molt satisfet perquè he vist autèntiques meravelles.
La que més m'ha impressionat ha estat la pel·lícula irlandesa "Fairytale of Kathmandu" dirigida per Neasa Ní Chianáin. És un estrany poema visual que barreja el Nepal, Irlanda, l'homosexualitat, la poesia, les relacions orient-occident i la pederàstia. Us en deixo un fragment que, com és obvi, no transmet tot el que transmet la pel·lícula.
Excepcional també la pel·lícula holandesa "Over the hill" de Sunny Bergman, i, sobretot, la pel·lícula "Love and words", de la francesa Sylvie Ballyot.
Curiosament aquestes tres pel·lícules han estat dirigides per tres dones.
Aquest cap de setmana també he vist pel·lícules catalanes. Entre elles en vull destacar la pel·lícula "Familia 068" de Rubén Margalló i Toni Edo.
Com ja us havia dit, aquest cap de setmana m'ha servit també per quedar amb Enrique Bocanegra, director de documentals com "Última parada: Tánger" o "Protección". Bocanegra, a més, és gestor cultural i té un càrrec a l'Acadèmia del Cinema espanyol. Va ser una trobada distesa en la que vam parlar del festival, dels documentals, i del cinema en general. Us deixo aquí el seu documental "Protección":
La que més m'ha impressionat ha estat la pel·lícula irlandesa "Fairytale of Kathmandu" dirigida per Neasa Ní Chianáin. És un estrany poema visual que barreja el Nepal, Irlanda, l'homosexualitat, la poesia, les relacions orient-occident i la pederàstia. Us en deixo un fragment que, com és obvi, no transmet tot el que transmet la pel·lícula.
Excepcional també la pel·lícula holandesa "Over the hill" de Sunny Bergman, i, sobretot, la pel·lícula "Love and words", de la francesa Sylvie Ballyot.
Curiosament aquestes tres pel·lícules han estat dirigides per tres dones.
Aquest cap de setmana també he vist pel·lícules catalanes. Entre elles en vull destacar la pel·lícula "Familia 068" de Rubén Margalló i Toni Edo.
Com ja us havia dit, aquest cap de setmana m'ha servit també per quedar amb Enrique Bocanegra, director de documentals com "Última parada: Tánger" o "Protección". Bocanegra, a més, és gestor cultural i té un càrrec a l'Acadèmia del Cinema espanyol. Va ser una trobada distesa en la que vam parlar del festival, dels documentals, i del cinema en general. Us deixo aquí el seu documental "Protección":
dissabte 10 de maig de 2008
"Utopia 79" de Joan López Lloret
En Jordi Mena em va recomanar que anés a veure "Utopia 79", un documental en el qual ell hi participa activament, que està dirigit per Joan López Lloret i que se centra en l'experiència viscuda per diverses persones que van participar de forma més o menys activa en la revolució sandinista de Nicaragua. Avui l'he anat a veure. Curiosament en menys d'una setmana he pogut veure dues pel·lícules de López Lloret. I dic curiosament perquè, lamentablement el gènere documental no té massa ressò mediàtic.
No explicaré aquí la pel·lícula perquè del que es tracta és que la gent la vagi a veure (la fan al cinema Maldà de Barcelona, i de moment està programada fins el dia 15 de maig), però sí que us diré que si heu tingut algun lligam amb Nicaragua us agradarà.
Jo personalment vaig estar a Nicaragua ara farà onze anys i, després de tant de temps, tornar a sentir les cançons nicaragüenques, tornar a veure carrers que vaig trepitjar, tornar a sentir l'accent nica, m'ha fet posar la pell de gallina més d'una vegada.
Patricio Guzmán, director xilè de documentals, assegura que per a què un documental funcioni ha de tenir un dispositiu eficaç, i defineix el dispositiu com una estratègia, una metàfora del tema, un ganxo. En el cas de la gent que sentim una especial predilecció per Nicaragua no ens cal un dispositiu especial quan veiem "Utopia 79". La pròpia pel·lícula es converteix en el dispositiu. Però en canvi López Lloret sí que troba un dispositiu que pot ser eficaç per la resta de la gent: les comparacions. La comparació entre la dinastia de dictadors nicaragüencs (la dinastia Somoza) i el dictador Francisco Franco; la comparació entre la caiguda del franquisme i la caiguda del somozisme que és molt propera en el temps; la comparació entre la intervenció dels Estats Units en la guerra contra el sanidnisme i la intervenció dels Estats Units a la guerra de l'Iraq; i, també, la comparació entre els diferents punts de vista que tenen dues generacions diferents (pare i fills) sobre la utopia i les lluites revolucionàries.
No dic res més. Si podeu aneu a veure-la. Com a aperitiu us deixo el tràiler de la pel·lícula.
Nota de "Utopia 79": Aprovat alt
No explicaré aquí la pel·lícula perquè del que es tracta és que la gent la vagi a veure (la fan al cinema Maldà de Barcelona, i de moment està programada fins el dia 15 de maig), però sí que us diré que si heu tingut algun lligam amb Nicaragua us agradarà.
Jo personalment vaig estar a Nicaragua ara farà onze anys i, després de tant de temps, tornar a sentir les cançons nicaragüenques, tornar a veure carrers que vaig trepitjar, tornar a sentir l'accent nica, m'ha fet posar la pell de gallina més d'una vegada.
Patricio Guzmán, director xilè de documentals, assegura que per a què un documental funcioni ha de tenir un dispositiu eficaç, i defineix el dispositiu com una estratègia, una metàfora del tema, un ganxo. En el cas de la gent que sentim una especial predilecció per Nicaragua no ens cal un dispositiu especial quan veiem "Utopia 79". La pròpia pel·lícula es converteix en el dispositiu. Però en canvi López Lloret sí que troba un dispositiu que pot ser eficaç per la resta de la gent: les comparacions. La comparació entre la dinastia de dictadors nicaragüencs (la dinastia Somoza) i el dictador Francisco Franco; la comparació entre la caiguda del franquisme i la caiguda del somozisme que és molt propera en el temps; la comparació entre la intervenció dels Estats Units en la guerra contra el sanidnisme i la intervenció dels Estats Units a la guerra de l'Iraq; i, també, la comparació entre els diferents punts de vista que tenen dues generacions diferents (pare i fills) sobre la utopia i les lluites revolucionàries.
No dic res més. Si podeu aneu a veure-la. Com a aperitiu us deixo el tràiler de la pel·lícula.
Nota de "Utopia 79": Aprovat alt
divendres 9 de maig de 2008
Xarxa cinèfila
En els mesos que fa que tinc obert aquest bloc he pogut entrar en contacte, a través de visites a blocs que he fet jo o, a la inversa, de visites que han fet al meu bloc, amb diverses persones que tenen blocs dedicats al cinema. Tenia pendent fer un post per a publicitar aquests blocs. Aquí el teniu:
- El bloc del Josep Durán, un jove director de cinema català.
- El bloc del Salvador Montalt, crític i estudiós del cinema.
- Més enllà de la realitat, un bloc de la Laura Marino dedicat al cinema i a la cultura.
- Pantalla 9, el bloc de l'Àlex Frías, un crític de cinema català resident a Mèxic.
- Parlem una mica de cinema? El bloc de la Mònica Bargalló, apassionada del Setè Art.
Esperem que això s'animi i que la xarxa cinèfila conitinuï creixent!
- El bloc del Josep Durán, un jove director de cinema català.
- El bloc del Salvador Montalt, crític i estudiós del cinema.
- Més enllà de la realitat, un bloc de la Laura Marino dedicat al cinema i a la cultura.
- Pantalla 9, el bloc de l'Àlex Frías, un crític de cinema català resident a Mèxic.
- Parlem una mica de cinema? El bloc de la Mònica Bargalló, apassionada del Setè Art.
Esperem que això s'animi i que la xarxa cinèfila conitinuï creixent!
dijous 8 de maig de 2008
La història continua
Em direu que em faig pesat, però el festival Documenta Madrid continua fins diumenge. I com que l'experiència del cap de setmana passat em va agradar molt, he decidit tornar-hi. Agafo un vol dissabte al migdia i torno amb tren diumenge a la nit.
Aquest cop, a més, he quedat amb l'Enrique Bocanegra, director del documental "Última parada: Tánger" i que, a més, és secretari tècnic de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Espero que la trobada sigui profitosa i puguem parlar del festival, de cinema i del que calgui. Ja informaré.
Aquí teniu el documental "Última parada: Tánger":
Aquest cop, a més, he quedat amb l'Enrique Bocanegra, director del documental "Última parada: Tánger" i que, a més, és secretari tècnic de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Espero que la trobada sigui profitosa i puguem parlar del festival, de cinema i del que calgui. Ja informaré.
Aquí teniu el documental "Última parada: Tánger":
dimarts 6 de maig de 2008
Documenta Madrid (3): "Diumenge a les 5", "Lucio" i "Tapologo"
Diumenge i dilluns han estat els meus dos últims dies a Documenta Madrid (acaba el dia 11). D'aquests dos dies en destaco "Diumenge a les 5" de Joan López Lloret, "Lucio" d'Aitor Arregi i José Mari Goenaga i "Tapologo" de Gabriela i Sally Gutiérrez.
"Diumenge a les 5" és un documental del català Joan López Lloret que explica com els presos republicans i unionistes del conflicte d'Irlanda del Nord estan refent les seves vides després dels acords de pau.
És un documental molt recomanable que demostra que a casa nostra es poden fer bones pel·lícules.
El tràiler:
"Lucio" relata la curiosa història d'un militant anarquista navarrès, resident a Paris, que ha centrat la seva vida en lluitar per les causes que creia justes a través dels robatoris, les falsificacions, les estafes, etc., i tot sense deixar ni un sol dia de la seva vida d'exercir la seva professió: manobre.
El seu cop més espectacular va ser l'estafa que va fer, per valor de més de 20 milions de dòlars, a un dels grans bancs mundials, el City Bank.
El tràiler de "Lucio":
I, per últim, "Tapologo". Una de les millors pel·lícules, si no la millor, que he vist aquests dies. Retrata la desesperada situació que viuen moltes dones de l'Àfrica negra, en aquest cas d'un poblat de barraques de Sud Àfrica, que estan infectades pel VIH i que es veuen obligades a exercir la prostitució per a sobreviure dia a dia. Enmig d'aquesta situació neix una llum d'esperança quan en el poblat anomenat, paradoxalment, Freedom Park les pròpies dones comencen a agafar consciència de la seva situació i es converteixen en infermeres d'elles mateixes aconseguint donar un gir absolut a la vida de moltes elles.
Per la pròpia pel·lícula, però sobretot pel tema tractat, em faria molta il·lusió que aquesta pel·lícula sortís premiada del festival.
Aquí en teniu el tràiler:
Altres bones pel·lícules que he vist durant el festival:
"El capitán"
"Harraga"
"El desencuentro"
"Porqué un hombre es humano"
"No hay bastante noche"
"Sabor de hogar"
"Profesor Tejero"
"Desertor"
"Última parada: Tánger"
"Diumenge a les 5" és un documental del català Joan López Lloret que explica com els presos republicans i unionistes del conflicte d'Irlanda del Nord estan refent les seves vides després dels acords de pau.
És un documental molt recomanable que demostra que a casa nostra es poden fer bones pel·lícules.
El tràiler:
"Lucio" relata la curiosa història d'un militant anarquista navarrès, resident a Paris, que ha centrat la seva vida en lluitar per les causes que creia justes a través dels robatoris, les falsificacions, les estafes, etc., i tot sense deixar ni un sol dia de la seva vida d'exercir la seva professió: manobre.
El seu cop més espectacular va ser l'estafa que va fer, per valor de més de 20 milions de dòlars, a un dels grans bancs mundials, el City Bank.
El tràiler de "Lucio":
I, per últim, "Tapologo". Una de les millors pel·lícules, si no la millor, que he vist aquests dies. Retrata la desesperada situació que viuen moltes dones de l'Àfrica negra, en aquest cas d'un poblat de barraques de Sud Àfrica, que estan infectades pel VIH i que es veuen obligades a exercir la prostitució per a sobreviure dia a dia. Enmig d'aquesta situació neix una llum d'esperança quan en el poblat anomenat, paradoxalment, Freedom Park les pròpies dones comencen a agafar consciència de la seva situació i es converteixen en infermeres d'elles mateixes aconseguint donar un gir absolut a la vida de moltes elles.
Per la pròpia pel·lícula, però sobretot pel tema tractat, em faria molta il·lusió que aquesta pel·lícula sortís premiada del festival.
Aquí en teniu el tràiler:
Altres bones pel·lícules que he vist durant el festival:
"El capitán"
"Harraga"
"El desencuentro"
"Porqué un hombre es humano"
"No hay bastante noche"
"Sabor de hogar"
"Profesor Tejero"
"Desertor"
"Última parada: Tánger"
diumenge 4 de maig de 2008
Documenta Madrid (2): "Estrategia xavante", "Americano" i "Fronteiras"
De la sessió de dissabte en destaco tres pel·lícules: "Estrategia xavante" de Belisario Franca, "Americano" de Carlos Ferrand, i "Fronteiras" de Rubén Pardiñas.
"Estrategia xavante" és una pel·lícula brasilera que m'ha semblat excel·lent. Planteja com la tribu xavante, que es troba en la zona del Mato Grosso brasiler, per tal d'agunatar l'embestida de la cultura blanca adopta una estratègia de resistència pacífica: envia vuit nens del pobla a viure a la gran ciutat, a instruir-se i a educar-se a partir de la cultura blanca per a conèixer-la. Els resultats són evidents: s'estrenyen els llaços entre les dues cultures. Els nens, que ara ja són persones grans, la majoria tornen al poblat. Els que no tornen, de totes formes, es converteixen en els principals líders de les lluites a favor dels pobles indígenes al brasil, i els que sí tornen estan duent a terme tasques de recuperació de la cultura i la identitat xavante, de recuperació de la tradició gastronòmica de la seva tribu, de lluita pel territori i el medi ambient, etc.
Aquest és el tràiler de la pel·lícula:
"Americano" de Carlos Ferrand m'ha semblat una altra opció brillant i ben plantejada. El director és un peruà resident al Quebeq. I amb aquesta pel·lícula planteja un viatge pel continent americà, des de la terra del foc fins a la terra del gel, explorant i explicant les seves injustícies i les seves esperances: la pobresa del Perú, l'esperança política i de normalització democràtica de països com Xile o Bolívia, els crims de nenes, noies i dones a Ciudad Juárez, la situació de la immigració i la població de barris marginals de Califòrnia o Nova York, la resistència de les cultures indígenes dels EEUU, la resistència esquimal, etc.
El tràiler:
I, per últim, una curiositat: "Fronteiras". Una pel·lícula gallega que planteja com a reflexió de fons la falta de concordància entre les fronteres culturals i lingüístiques i les fronteres administratives. I ho fa a través de la polèmica, poc coneguda però existent, en les zones frontereres de Galícia amb Zamora, Lleó i Astúries. Debats divertits, apassionats, però amb rerefons polític profund en un documental molt recomanable.
Aquí en teniu un fragment:
"Estrategia xavante" és una pel·lícula brasilera que m'ha semblat excel·lent. Planteja com la tribu xavante, que es troba en la zona del Mato Grosso brasiler, per tal d'agunatar l'embestida de la cultura blanca adopta una estratègia de resistència pacífica: envia vuit nens del pobla a viure a la gran ciutat, a instruir-se i a educar-se a partir de la cultura blanca per a conèixer-la. Els resultats són evidents: s'estrenyen els llaços entre les dues cultures. Els nens, que ara ja són persones grans, la majoria tornen al poblat. Els que no tornen, de totes formes, es converteixen en els principals líders de les lluites a favor dels pobles indígenes al brasil, i els que sí tornen estan duent a terme tasques de recuperació de la cultura i la identitat xavante, de recuperació de la tradició gastronòmica de la seva tribu, de lluita pel territori i el medi ambient, etc.
Aquest és el tràiler de la pel·lícula:
"Americano" de Carlos Ferrand m'ha semblat una altra opció brillant i ben plantejada. El director és un peruà resident al Quebeq. I amb aquesta pel·lícula planteja un viatge pel continent americà, des de la terra del foc fins a la terra del gel, explorant i explicant les seves injustícies i les seves esperances: la pobresa del Perú, l'esperança política i de normalització democràtica de països com Xile o Bolívia, els crims de nenes, noies i dones a Ciudad Juárez, la situació de la immigració i la població de barris marginals de Califòrnia o Nova York, la resistència de les cultures indígenes dels EEUU, la resistència esquimal, etc.
El tràiler:
I, per últim, una curiositat: "Fronteiras". Una pel·lícula gallega que planteja com a reflexió de fons la falta de concordància entre les fronteres culturals i lingüístiques i les fronteres administratives. I ho fa a través de la polèmica, poc coneguda però existent, en les zones frontereres de Galícia amb Zamora, Lleó i Astúries. Debats divertits, apassionats, però amb rerefons polític profund en un documental molt recomanable.
Aquí en teniu un fragment:
Documenta Madrid (1): "La sangre tibia del hombre" i "Atlas bereber"
Estic a Madrid, fins dilluns, perquè m'interessava molt veure què tal era això del festival de documentals Documenta Madrid. De moment ja he visvcut dues jornades, divendres i dissabte, i us he de dir que, de moment, val la pena.
De la sessió de divendres en destaco dues pel·lícules: "La sangre tibia del hombre" d'Iván García, i "Atlas Bereber" de Moisés Salama.
"La sangre tibia del hombre" és un documental que narra les històries paral·leles de la Unió Soviètica i d'Alemanya des del 1914 fins al 1945. És un repàs doncs a les dues grans guerres del segle XX i a les seves conseqüències.
Segurament des del punt de vista historicista no aporta cap gran novetat. És un repàs de fets coneguts: les causes de les guerres, els setges de Leningrad, Stalingrad, Varsòvia i Berlín, etc. Però té molt d'interès la forma amb que es planteja el documental: és una successió d'imatges que van des dels inicis de la primera Guerra Mundial fins al final de la segona, i que són una combinació d'imatges d'arxiu i imatges de pel·lícules de cineastes consagrats com Dziga Vertov, Fritz Lang o Leni Riefestahl.
Una bona pel·lícula.
"Atlas bereber" és una altra gran pel·lícula. És una pel·lícula que, en no tenir veu en off, dóna tot el protagonisme als personatges entrevistats, i planteja els dilemes principals que es viuen en els pobles de l'Alt Atlas marroquí. Debat sobre si emigrar o no; debat sobre si estudiar o treballar: debat sobre si és millor viure a la ciutat o al camp; debat sobre la convivència de les cultures àrab i bereber; debat sobre els rols de les dones i els homes, etc.
Una altra gran pel·lícula.
Aquí en teniu el tràiler:
De la sessió de divendres en destaco dues pel·lícules: "La sangre tibia del hombre" d'Iván García, i "Atlas Bereber" de Moisés Salama.
"La sangre tibia del hombre" és un documental que narra les històries paral·leles de la Unió Soviètica i d'Alemanya des del 1914 fins al 1945. És un repàs doncs a les dues grans guerres del segle XX i a les seves conseqüències.
Segurament des del punt de vista historicista no aporta cap gran novetat. És un repàs de fets coneguts: les causes de les guerres, els setges de Leningrad, Stalingrad, Varsòvia i Berlín, etc. Però té molt d'interès la forma amb que es planteja el documental: és una successió d'imatges que van des dels inicis de la primera Guerra Mundial fins al final de la segona, i que són una combinació d'imatges d'arxiu i imatges de pel·lícules de cineastes consagrats com Dziga Vertov, Fritz Lang o Leni Riefestahl.
Una bona pel·lícula.
"Atlas bereber" és una altra gran pel·lícula. És una pel·lícula que, en no tenir veu en off, dóna tot el protagonisme als personatges entrevistats, i planteja els dilemes principals que es viuen en els pobles de l'Alt Atlas marroquí. Debat sobre si emigrar o no; debat sobre si estudiar o treballar: debat sobre si és millor viure a la ciutat o al camp; debat sobre la convivència de les cultures àrab i bereber; debat sobre els rols de les dones i els homes, etc.
Una altra gran pel·lícula.
Aquí en teniu el tràiler:
dijous 1 de maig de 2008
"Yawarakai seikatsu" ("It's only talk") de Ryuichi Hiroki
Recel·lo d'aquells que, com a moda snob, s'agenollen davant de qualsevol pel·lícula que prové de l'Àsia. Pel·lícules bones i dolentes, com és obvi, se'n fan a tot arreu.
Però avui he vist una d'aquelles pel·lícules que, crec, poden justificar l'afecció que en els darrers anys s'està consolidant a casa nostra cap al cinema asiàtic. Es tracta de "Yawarakai seikatsu" ("It's only talk") del japonès Ryuichi Hiroki. És una bona pel·lícula que el públic del BAFF va premiar ara fa dos anys.
Amb un argument no massa original (el desencaix social, laboral, amorós, d'una dona d'uns 35 anys d'edat) Hiroki construeix una pel·lícula que destil·la senzillesa i sentiments.
Senzillesa i sentiments que són un reflex de la vida quotidiana, monòtona, desencaixada, d'una generació en la recerca del sentit del seu camí. L'interessant de la pel·lícula és que aquestes sensacions es transmeten a través de l'ús encertat dels diversos elements cinematogràfics: il·luminació, diàlegs, so, ús efectiu d'elements com la pluja o els miralls, etc.
Al cap i a la fi, doncs, una bona pel·lícula de l'ascendent cinema asiàtic.
Nota de "Yawarakai seikatsu": Aprovat alt
Subscriure's a:
Missatges (Atom)