Llegeixo a Cahiers du Cinema que "Bienvenue chez les Ch'tis" ("Benvinguts al nord") de Danny Boon s'ha convertit en la pel·lícula més taquillera de la història del cinema francès. Mal senyal, doncs. No diu massa a favor del cinema del país veí.
No és que sigui una mala pel·lícula, sinó que, com es diu vulgarment, és una pel·lícula "del montón". És una comèdia amb argument senzill. Fins i tot alguns cops aquest argument, malgrat la carta blanca que se li sol donar a aquest gènere, supera els límits d'allò que pot arribar a ser creïble.
Algunes relacions entre personatges queden mal resoltes. I aquí pot ser que el problema sigui del guió, o del muntatge (no són pocs els casos de pel·lícules amputades en aquesta fase d'elaboració d'un film amb resultats finals desastrosos), o de tot plegat.
És cert que, com a mínim a mi, la pel·lícula m'ha aixecat algun somriure en alguna seqüència. Però és un bagatge molt pobre per una comèdia. Una comèdia que, tot i tenir unes interpretacions correctes i unes intencions possiblement lloables, com podeu imaginar no crec que passi a la història del cinema, més enllà pel fet que apuntava al principi i que té connotacions purament econòmiques i escassament cinematogràfiques.
Nota de "Benvinguts al nord": Aprovat (molt) baix
5 comentarios:
La vaig veure ahir. No és una meravella, estic d'acord amb tu, però vaig riure moltíssim... ho de de reconèixer. És un humor senzill, però potser em va agafar en un bon dia. M'ho vaig passar pipa, pichuli, eh!!!
Crec que és una pel·lícula d'un humor de tota la vida, fins i tot previsible en molts moments però no crec que pretengui res més que fer passar una bona estona i realment ho aconsegueix i crec que amb una qualitat digna. No cal buscar-hi res més.. però a vegades això ja està bé i n'hi ha prou. Jo, com el Jordi, vaig riure moltíssim, però molt. Penso que hi ha pel·lícules, com llibres, com menjars com moltes altres coses per a moments diversos.. A vegades et ve de gust un Joyce o un Bergman i altres un còmic o qualsevol lleugeresa per relaxar la musculatura i l'ànim. Sense més. Penso que "Benvinguts al Nord" té el mínim de qualitat per riure a gust i sortir nou del cinema.
No sé... a mi em fa una mica de por anar-la a veure i sobretot ara amb el ventall de bons títols que hi ha... a mi de per si el cinema francés comercial ja no em diu gaire gran cosa.... no sé que faré per què tu m'acabes de donar més arguments per no anar-la a veure!!!
Jo he vist La duda... i creu-me Roger, que encara estic en estat de shock amb la interpretació de la Streep!!!!
Hola,
Ara rellegint el que he escrit veig que potser m'ha quedat una crítica massa dura, però en fi, és el que em va sortir, sobretot perquè me l'havien recomanat molt i perquè, com dic en el post, és la peli francesa més taquillera de la història.
En canvi em vaig trobar amb una peli, entretinguda, però molt normaleta.
Jo també l'he vist i em va semblar molt fluixa. La gent reia molt però no em va arribar en cap moment.
Publica un comentari