Aquests dies tothom està fent cartes amb els seus desitjos per a l'any 2009. La gent envia les cartes als reis. Jo, com que sóc republicà i cinèfil de mena, te l'envio a tu amb l'esperança que la facis arribar a qui creguis convenient. Res em faria més il·lusió que John Ford, Katherine Hepburn, Paul Newman, Fritz Lang, Howard Hawks o Lauren Bacall puguessin arribar a llegir aquesta carta. Però si Alfred Hitchcock, Marlene Dietritch, Ernst Lubitsch o Billy Wilder hi volen dir la seva, cap problema: tens el meu permís per a fer-los arribar les meves peticions. A ells i a qui creguis oportú. Estic segur que entre tots i totes vosaltres podreu fer que algun dels meus desitjos es converteixi en realitat.
No sé com veus la situació des d'allà on ets, però des d'aquí baix tinc la sensació que el cinema us troba a faltar. Jo, com a mínim, us trobo a faltar. És cert que alguns de vosaltres vau marxar d'aquest món per anar al setè cel abans que jo aparegués per aquí, però et ben asseguro que, sense vosaltres, la meva vida (i crec que la de molta altra gent) hagués estat diferent. Alguna cosa brillaria menys en la nostra vida si vosaltres no hi haguessiu estat presents.
És per això que t'envio aquesta carta (a tu i, com ja he dit, a qui creguis oportú. I és que no m'agradaria ser objecte de l'ira de Bette Davis si es veu exclosa d'aquesta missiva...), esperant no ser massa agosarat o massa il·lús.
Què li demano al 2009?
- Li demano que el cinema, més que mai, sigui una arma de conscienciació i informació massiva. Suposo que saps el que està passant a Palestina. Estic convençut que tu, que tenies grans simpaties cap als jueus, no ho entens. Jo tampoc. Crec que el cinema pot jugar un paper important en la creació de consciències i en la lluita per un món més just. I ara té una bona oportunitat.
- Li demano també que, vist com ha anat l'any 2008, les estrenes previstes responguin a les espectatives. Tenim per davant estrenes de gent com Clint Eastwood, Gus van Sant, Pedro Almodóvar o Lars von Trier. Esperem que els envieu tota la vostra saviesa per a evitar noves decepcions.
- Li demano, així mateix, que sigui un any que a Emir Kusturica li serveixi per a reflexionar i (espero) per arribar a la conclusió que les seves bones pel·lícules del passat no són una carta blanca per a enganyar als seus seguidors.
- Li demano que sigui un any de reflexió per al cinema. Li demano al cinema del 2009 que miri al cinema del 1969 i que s'inspiri en pel·lícules com "Satyricon" (saluda de part meva a Fellini), "Easy Rider" (al Dennis ja el saludaré jo) o "The wild bunch" (que aquesta carta arribi també al gran Sam, si us plau). O, millor encara, que s'inspiri en el cinema de 1959. En "Les quatre cents coups", "North by Northwest", "Some like it hot", "Anatomy of a murder" o "Pickpocket" (François, Alfred, Billy, Otto, Robert...).
- Li demano, també, que sigui un bon any pel cinema de casa nostra. Que l'any 2008 protagonitzat per gent com Xavi Puebla o Albert Serra no sigui una excepció, i que la gent cregui que també aquí podem fer bon cinema.
- Li demano al 2009, i això ja és una cosa que m'afecta a mi personalment, que els estudis de cinema siguin a Catalunya estudis homologats. Que no ens haguem de deixar 4.500€ anuals per a aprendre a exercir la nostra passió.
- Li demano, com no podria ser d'una altra manera, bon futur per una gent que he conegut aquest darrer any: demano que la comunitat blocaire cinèfila continuï creixent i que continuï convertint-se en un mitjà de crítica cinematogràfica alternativa, fresca i dinàmica. També li demano un gran futur per a Film Conductor, aquesta revista recent nascuda i amb la qual col·laboro.
- I, per últim, li demano al 2009 que, malgrat que el cinema no es trobi en el millor moment de la seva història, ens continuï regalant moments màgics d'aquests que no podem esborrar de la nostra memòria.
Com veus, estimat Charlie Chaplin, en el fons no demano massa. O potser sí. Però confio cegament en la vostra capacitat, en la vostra saviesa i, sobretot, en la vostra màgia.
Esperant que aquests desitjos es puguin fer realitat, rep una forta abraçada,
La Llanterna Màgica
PD: No és que et vulgui fer la pilota, però crec que no hi ha res millor per acompanyar aquesta carta que adjuntar algun dels grans moments que ens vas regalar. Avui, en ple 2009, encara t'estem agraïts.
9 comentarios:
Preciós!!
m'has deixat sense paraules!
espero que es compleixi tot el que desitges!!!
Que així sigui, Roger.
Jo també li demano que continuïs regalant-nos bones crítiques i recomanant-nos pel·lis. Seguirem llegint-te els llecs en la matèria ;-)
Firmo la carta... grandiosa!!! Una abraçada.
Roger, és una carta preciosa...m'he emocionat i tot...petons
A mi m'ha agradat molt també la teua carta. M'ha fet venir una sensació d'enyorança del tantíssim talent que tenien tots aquests genis del cinema que nomenes.
Veig que el Delta t'ha provat, eh.. tornes carregat d'energia! Els dos posts últims publicats al Filmconductor són molt interessants i la carta.. bé.. ja hi pots afegir una altra firma :-) Jo, de totes maneres, polemitzaria una mica sobre el punt on dius que el cinema "sigui una arma de conscienciació i informació massiva". Entenc per on vas, però.. ui.. aquí hi ha "tela".
Un petonàs!
Em temo que potser demanes massa Llanterna màgica.....justament ahir vaig tornar a veure Tiempos modernos, una del meu top ten cinematogràfic, i em vaig adonar que mags del setè art com en Charles es difícil que es repeteixin...ara bé per somiar que no quedi!!
És una carta magnífica i la firmo plenament!!!
Moltes gràcies a totes i a tots pels "piropos" a la carta a Chaplin (per cert, crec que em la carta li va arribar perquè hores després els reis em van portar una fantàstica biografia seva...). L'he rellegit uns quants cops i ara em sembla que és com una espècie de declaració d'amor al cinema. En fi, és el que tenen aquestes dates.
Segurament demano massa coses, però per demanar que no quedi.
Per cert, Imma, quan parlo del cinema com a arma de conscienciació i informació massiva, ho faig pensant una mica en l'article sobre Redacted que vaig escriure per a Film Conductor.
I gràcies a tothom per a compartir amb mi aquest bloc.
Ei, Roger, com que veig que és una carta que, tot i ser teva, no és personal sino que respon a les demandes de molts cinèfils, també la subscric... com ja saps, alguns dels mites que anomenes també són els meus i, tot i que, una Katherine, un Billy o un Alfred són irrepetibles, podem trobar alguns genis del cinema actual que ens poden fer vibrar... afegiria, doncs, una petició més:
LLARGA VIDA AL CINEMA!!
Publica un comentari