Article publicat a FilmConductor
Aprofitant el quarantè aniversari del Maig del 68, Intermedio ha editat l’any 2008 el cofre dvd "Jean-Luc Godard y el Grupo Dziga Vertov". És un cofre molt complert que conté el conjunt de pel·lícules que formen part de la filmografia d’aquest grup de caràcter cinematogràfic, polític i intel·lectual que va centrar la seva activitat a finals dels anys 60 i principis dels 70.
El Grup Dziga Vertov va suposar una espècie de revolució en el cinema europeu. És un grup que pren el nom del cineasta de l’avantguarda soviètica Denis Abramovich Kaufman, Dziga Vertov, que en els anys 20 va revolucionar el gènere del documental experimental amb la teoria del Cine-Ull o amb pel·lícules com "L’home amb la càmera".
Godard lidera aquest grup del qual també en formen part Jean-Pierre Gorin, Armand Marco, Gérard Martin o Nathalie Billard, entre d’altres. Fins i tot, de manera puntual, personatges públics com el polític Daniel Cohn-Bendit o altres cineastes com el brasiler Glauber Rocha col·laboraràn en alguna de les pel·lícules del grup.
La gènesi d’aquest moviment la trobem en els moments de convulsió política i social que es vivien a França durant els anys previs al Maig del 68 i en la revolució i el canvi de mentalitat que va suposar aquest mític esdeveniment.
Diverses són les innovacions que aporta aquest grup. D’entrada introdueix la concepció de l’autoria col·lectiva de les pel·lícules. D’alguna manera es pot dir que en les seves pel·lícules desapareix el concepte d’autoria individual per passar al concepte d’autoria col·lectiva. Per posar només un exemple: la pel·lícula "Vent d’Est" (1969) és dirigida per dos cineastes (Godard i Gorin) i en el seu guió hi participen vuit persones (Godard, Cohn-Bendit, Gorin, Barcelloni, Bazzini, Ferreri, Rocha, Roger).
Des del punt de vista formal, proposen adaptar la forma de fer pel·lícules a la situació política i social que es viu. Per això aposten per trencar amb les fórmules clàssiques d’estructurar el cinema i les pel·lícules. La idea és que com que el que es vol és transmetre, a través del cinema de tipus documental, continguts revolucionaris, les formes també han de ser revolucionàries i han de trencar amb la pràctica cinematogràfica clàssica.
I hi ha, al darrera de tot això, un concepte de militància cinematogràfica. Això queda ben clar llegint el Manifest d’Al Fatah (1970) escrit per Godard. En aquest manifest s’hi poden llegir frases com aquestes: “Una pel·lícula és una catifa voladora que pot arribar a tot arreu. No és una qüestió de màgia. És treball polític. S’ha d’estudiar i investigar, enregistrar aquesta investigació i aquest estudi i després mostrar el resultat (el muntatge) a altres combatents”.
Les pel·lícules que formen part d’aquest cofre són "Un film comme les autres" (1968), "British sounds" (1969), "Pravda" (1969), "Vent d’Est" (1969), "Luttes en Italie" (1970), "Vladimir et Rosa" (1970), "1PM one parallel movie" (1971), "Schick" (1971), "Letter to Jane: an investigation about a still" (1972) i "Ici et Ailleurs" (1974). Totes aquestes pel·lícules són presentades pel cineasta francès David Faroult.
Un dels elements que fa més interessant aquest cofre és el fet que va acompanyat d’un llibret de 64 pàgines en el qual hi podem trobar una relació cronològica dels fets històrics i culturals que faciliten el naixement del Grup Dziga Vertov, el Manifest d’Al Fatah escrit per Godard en motiu del rodatge d’una pel·lícula a Palestina, un article sobre el Grup escrit per Gonzalo de Lucas, i un recull de la filmografia i la bibliografia del Grup Dziga Vertov.
És, sens dubte, un cofre de gran interès perquè es tracta d’un dels moviments més influents del cinema europeu que, a més, estava liderat per un cineasta, Jean-Luc Godard, que ha travessat cinc dècades mantenint-se en l’avantguarda cinematogràfica europea i mundial.
Fragment de "Letter to Jane"
0 comentarios:
Publica un comentari