Tothom coneix la "Rebecca" de Hitchcock. Una obra mestra. Una grandiosa obra del cinema. De fet, fa poc em van demanar la llista de les meves 10 pel·lícules preferides, i hi vaig incloure "Rebecca" sense pensar-m'ho massa.
L'impressionant inici amb el ja mític "Anoche soñé que volvía a Manderley...", i tot el que venia al darrera, amb interpretacions impecables, moviments de càmera espectaculars, il·luminació pertorbadora, personatges fascinants, construïa una pel·lícula única.
Aquestes darreres setmanes m'he endinsat en l'altra "Rebecca". La "Rebecca" original. La novel·la de Daphne du Maurier i, oh sacrilegi!, m'he trobat amb una novel·la que, fins i tot, pot arribar a superar la pel·lícula del gran mestre. M'hi he enganxat fins que l'he acabat, i això que, òbviament, després d'haver vist la pel·lícula cinc o sis vegades, coneixia l'argument de sobres.
En fi, que com dic en el títol, "Rebecca" és una doble obra mestra. Del cinema i de la literatura.
(Malgrat el que dic del llibre, us regalo, novament, la seqüència inicial de la pel·lícula)
5 comentarios:
Ai llanterna màgica! Rebecca és un dels meus llibres preferits (en vaig fer un post). El vaig llegir als 14 anys i l'he rellegit milers de vegades...va haver un temps que me la sabia de memòria...estic entusiasmada de què t'hagi agradat perquè sempre el recomano però clar, és un llibre antic...et diuen " ah, si...la peli"...La pel.lícula també m'agrada molt...però el llibre és perfecte.
És una gran novel·la! El problema que he tingut és que l'edició que he llegit, d'edicions 62, està plena de faltes d'ortografia! I això en un llibre fa un mal efecte terrible...
Per cert, que no sabia si la qüestió del nom de la protagonista era una típica gamberrada de Hitchcock o si, per contra, era qüestió de l'autora de la novel·la. Ja he vist que la gamberrada és de Daphn du Maurier.
Doncs això que dius de les faltes és terrible. Jo estava contenta perquè l'havien editada en català...i, efectivament, lo del nom és mèrit de la Maurier...
Com a pel·licula és de les meves preferides, de capçalera. La novel·la no l'he llegida. Una abraçada.
Publica un comentari