Aquest és el post número 200 de La Llanterna Màgica. I he deicidit dedicar-lo a fer una selecció dels posts que crec que m'han sortit millor.
Aquí els teniu (per ordre cronològic):
M'agrada el western
Un invent sense futur
L'expressionisme alemany: retrat d'una època
Entrevista a Àngel Quintana
Entrevista a Patricio Guzmán
Si Billy Wilder era Déu...
Què hagués estat el cinema sense Marlene Dietricht?
La meva defensa del Western
Per què m'agrada el cinema documental?
La crisi, una oportunitat pel cinema?
El cinema i la Llei Seca, 75 anys després
Estimat Charlie Chaplin
"Dans le noir du temps": 10 minuts que valen 3 anys
5 comentarios:
ENHORABONA!!!!!!!!!!!!!
i ho faig amb majúscules per què t'ho mereixes, si senyor!!!!!!
saps que jo més que ningú està molt contenta!!!!!!!!!!!!!!!!
felicitats Roger i dissabte et podré fer una abraçada ben forta!!!!
un petó
Felicitats!!!
Recordo especialment el post de Chaplin, però també el de l'expressionisme alemany!
Per cert, existeix un llibre molt bo sobre aquest cinema d'entreguerres, es diu "De Caligari a Hitler" ara no recordo l'autor, i explica l'evolució del nazisme juntament amb l'eclosió d'aquest tipus de cinema!! és molt recomanable i més per gent que hi entèn com tu!!
Salut!
carai, quanta feia que ens poses!!!
felicitats pel post 200!
L'enhorabona pels 200!! T'agraeixo infinitament tot el que aprenc en el teu blog i el plaer de poder compartir una passió.
Petons!!
Gràcies per les felicitacions i pels comentaris. Són els que fan que un bloc rodi!
Publica un comentari