"Capturing the Friedmans" és un documental colpidor. Formalment molt complert. Amb una història que conté un grau de tensió dramàtica molt elevat que fa que els més de 100 minuts que dura (poc habituals en una pel·lícula documental) siguin un metratge que no es fa, ni de lluny, pesat.
És un cas dramàtic, de descomposició d'una clàssica família feliç nord-americana a partir d'un esdeveniment tant inesperat com escabrós. I el que li dóna encara un toc més especial a la pel·lícula és que la gran part del material rodat és material rodat per la pròpia família, tant abans del fet que capgira les seves vides (fins aquí és un material de la típica família de classe mitjana nord-americana: tres fills, pare professor universitari, mare mestressa de casa, celebració del dia d'Acció de Gràcia, etc.), com després d'aquest devastador esdeveniment. I aquí és on es mostren les imatges, gravades com dic pels propis protagonistes, que retraten la descomposició brutal de la família.
Crec que és un documental exemplar, tant pel contingut duríssim del que explica, com per la forma en què ho explica.
(Per cert fragments del documental, com és el cas del moviment de càmera en grua i la música de piano que es veuen al principi del trailer, m'han portat a la memòria pel·lícules com "Mystic river" o "L'intercanvi")
3 comentaris:
Bones!!!
És molt molt dura, em va xocar en el seu moment. Com a documental està ben parit, crea interés de seguida!!
una abraçada
És impactant i té interès. És el que s'ha de demanar a un documental.
Quan el vaig veure també em va impactar, però vaig pensar que a vegades ratllava una mica la línia de la morbositat gratuïta. Potser és perquè a mi determinats temes -com el que es tracta aquí- em resulten especialment escabrosos, pot ser hipersensibilitat personal, ho reconec.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada