Començaré dient que estic gairebé segur que quan a finals d'any destqui les deu millors pel·lícules que he vist durant el 2009 "Gran Torino" estarà entre les tres primeres. Hi poso la mà al foc. I si no és així, me n'alegraré perquè voldrà dir que aquest any hi haurà molt bones pel·lícules.
Coses a destacar:
Primer, l'excel·lent presentació que fa del personatge protagonista. Els deu primers minuts de la pel·lícula serveixen com a manual bàsic per tot aquell que no sàpiga com presentar el seu personatge principal. Les mirades d'Eastwood en el funeral de la seva dona, la bandera nord - americana plantada al jardí de casa seva, les escupinades a la seva néta i a la seva veïna. Són exemples perfectes de com construir un personatge. Aquí el mèrit es reparteix entre guionista, director, intèrprets, etc.
Segon, la gran facilitat en construir metàfores fílmiques. Brillant la idea de començar la pel·lícula de forma simultània amb un enterrament i un bateig. La mort d'un vell món i la benvinguda d'un nou món.
Tercer, l'habilitat de presentar-nos un personatge que és una barreja de gairebé tots els personatges anteriors de Clint Eastwood: des del Harry Callahan de "Harry el Sucio", al Frankie Dunn de "Million Dollar Baby", passant pel Willam Munny d'"Unforgiven". Fins i tot es pot pensar en l'Ethan Edwards de "Centauros del desierto", interpretat pel gran John Wayne. El Walt Kowalsky de "Gran Torino" és una mescla, i potser el resultat final, de tots ells.
Quart, el turment i la gairebé poètica dependència de l'home dur cap a la figura femenina enyorada. Walt Kowalsky està tocat de mort per l'absència de la seva dona. Com també ho estava, per cert, William Munny a "Unforgiven".
Cinquè, la poderosíssima fotografia. El joc d'ombres i penombres clàssic de les pel·lícules d'Eastwood torna a guanyar protagonisme. I ho fa de la mà de Tom Stern, el director de fotografia de "Gran Torino" i que també ho va ser de pel·lícules com "Mystic River", "Million Dollar Baby", "Flags of our fathers", "Letters from Iwo Jima" i "The Changelling".
Nota de "Gran Torino": Notable alt
6 comentarios:
Caram, quina crítica més bona, em sento acomplexada davant teu!! jo també he fet un comentari. Estic d'acord amb tu en tot, però hi ha una cosa que no em va fer el pes i és l'expressió gairebé caricaturesca, grunyint, que fa Eastwood/Kowalski davant de l'àvia H'mon i també davant la seva neta.
Bones Roger,
molt bon comentari, sí senyor!!! com podràs llegir en el meu, la vaig criticar un pèl, però quan més hi penso més convençut estic de que és una gran peli!!
enhorabona pels 200!
Bones Roger,
molt bon comentari, sí senyor!!! com podràs llegir en el meu, la vaig criticar un pèl, però quan més hi penso més convençut estic de que és una gran peli!!
enhorabona pels 200!
A mi també em sembla que és una excel·lent pel·lícula. Comparteixo la teva crítica.
Una abraçada.
Gràcies pels comentaris.
Jo crec que és cert que el protagonista té una expressió caricaturesca exagerada. Però potser vol reflectir precisament l'exageració general de la societat nord-americana. Em sembla massa evident aquesta exageració com per creure que no està pensada de forma premeditada.
Marchelo, també tinc alguna crítica a la pel·lícula. Per exemple, em sembla que el gir que fa el personatge és massa brusc. Passa de ser un personatge duríssim a ser un personatge entranyable d'una forma massa brusca. Al meu entendre aquí o bé hi ha un dèficit en el guió o bé hi hagut un tall en el metratge.
De totes maneres, en general, em sembla un retorn al cinema clàssic molt més que digne.
Potser sí que el protagonista fa un gir una miqueta accelerat, però crec que el guió presenta elements personals que poden justificar-lo i fer-lo coherent: l'extrema solitud després de la mort de la seva dona i la mala entensa amb els fills i les joves; la seva vellesa que poden donar-li un aire pragmàtic de la vida; la seva malatia que clarament entenem que és terminal ja que decideix, tant per tant, donar el poc que li queda per solucionar els problemes; malgrat el caràcter eixut és un home amb un codi de l'honor molt alt i estricte i la família oriental també el té i en això empatitza com també li serveixen per netejar la seva consciència sobre el que havia fet en la guerra, els veïns li serveixen de mirall i d'element catàrtic de la seva pròpia experiència. Aquestes, entre altres coses, poden fer que el personatge evolucioni.
Abraçades..
Publica un comentari