Pere Portabella, Doctor Honoris Causa de la UAB

Aquest matí he assistit a l'acte d'investidura del director de cinema Pere Portabella com a Doctor Honoris Causa de la UAB, la meva universitat.

Portabella és un cineasta de llarga trajectòria i que, a més, ha mostrat sempre un nivell d'implicació política i social molt elevat. Va tenir un paper destacat en la lluita anti-franquista i, ja en democràcia, va ser dirigent i diputat pel PSUC i per ICV. Personatges com Santiago Carrillo, Pasqual Maragall o Anna Sallés eren a l'acte solemne d'avui.

Des del punt de vista cinematogràfic, encarna els moviments renovadors i d'avantguarda que molts cops són incompresos, però que sovint tenen al darrera una reflexió teòrica, política i cinematogràfica molt accentuada. Portabella diu que el cinema encara és esclau de la literatura i del teatre i creu que ha d'aconseguir trencar aquesta línia. Això va molt en concordança amb el que proposaven els cineastes de la nouvelle vague que venien a dir que en el cinema les formes són tant o més importants que el fons, i que precisament a través de les formes es podia explicar també el fons. Dèien, per exemple, que si el que es volia explicar eren continguts revolucionaris des del punt de vista polític, també s'havia de ser revolucionari en les formes.

Portabella ha deixat clar durant la seva intervenció quins eren alguns dels seus referents cinematogràfics: Murnau, Dreyer, Eisenstein, Fritz Lang o Buñuel. Grans directors i, sobretot, grans directors avantguardistes.