Algú ha vist la gran "Pat Garrett i Billy the Kid", del no menys gran Sam Peckinpah?
Hauria estat el mateix aquesta pel·lícula sense temes com aquest?
Hauria estat el mateix aquesta pel·lícula sense les trucades a la porta del cel?
Hauria estat el mateix aquesta pel·lícula sense la banda sonora de Bob Dylan?
Tractant-se de Peckinpah, si no hagués tingut a la seva disposició a Dylan, segurament hagués buscat una alternativa igualment bona. Però la qüestió és que tenia a Dylan i que això va fer donar un salt de qualitat a la pel·lícula.
4 comentarios:
Aquesta banda sonora és fantàstica, la cançó "trucant..." és una de les meues favorites. M'encanta la cançó i la pel.li.
Coincideixo totalment amb tu.
Tot i la meva devoció per Cobourn, he de reconèixer que amb aquesta pel·li tinc alguna mena de curtcircuit... la figura de Billy el Noi sempre m'ha resultat antipàtica, com la da'altres bandolers que vann ser objecte dels tardowesterns de l'època. La idea del bandoler com antisistema avnt la lettre (o com s'escrigui) sempre m'ha grinyolat bastant...
Sam Peckinpah és gran, i qui digui el contrari és un traïdor. :p
Publica un comentari