El primer dia de Rodríguez he decidit dedicar-lo a Stanley Kubrick. En sessió doble, com en els v/bells temps.
Per la primera sessió m'he programat "La jaqueta metàl·lica", un notable al·legat antibel·licista que Kubrick va rodar en un moment en què els discursos pacifistes als Estats Units no estàven massa de moda. La pel·lícula és de l'any 1987, en ple mandat presidencial de Ronald Reagan, i en plena Guerra de les Galàxies. Així que el primer que vull destacar d'aquesta pel·lícula és aquest caràcter de crítica a la política militarista dels Estats Units.
La pel·lícula està dividida en dues parts ben diferenciades: en la primera veiem com es prepara a un grup de soldats per anar a la guerra del Vietnam i, en la segona, es veu les vivències d'aquest grup a la pròpia guerra.
Tot i que el conjunt de la pel·lícula és molt interessant, crec que la primera part és la més destacada. Només la primera seqüència, on es veu com van rapant els soldats que seran objecte del dur entrenament per la guerra, ja és una declaració d'intencions: els soldats són esquilats com a ovelles, formen un ramat que va destinat a un lloc, Vietnam, que amb prou feines sabien que existien.
Els 45 minuts següents són excel·lents. Kubrick ens presenta els personatges i la seva evolució de manera brillant. Són 45 minuts que relaten el pas de ser persones a convertir-se en màquines de matar, i de morir. És un procés de brutalitat i deshumanització. I Kubrick té la "perversitat" de fer partíceps els espectadors d'una manera subtil: en una de les accions el brutal instructor del grup de soldats dirigeix la seva ira a la càmera, mirant a l'espectador. Són nomes quatre segons (si mireu el vídeo penjat veureu aquests 4 segons a partir del minut 2 amb 21 segons), però són quatre segons que fan que l'espectador passi de tenir un paper passiu a tenir-ne un d'actiu. Aquests quatre segons et fan entrar a l'acció.
Aquest mirar directe a la càmera es repetirà un parell d'ocasions més en la segona part de la pel·lícula. Una part que, com deia, perd una mica d'interès, però no fa que la pel·lícula perdi el seu nivell.
En definitiva, una primera sessió d'aquest Dia Kubrick que ha estat molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada