El personatge del mes: la "screwball comedy"

El personatge d'aquest mes no serà ni un director, ni una actriu, ni un actor, ni una directora de fotografia. El personatge d'aquest mes serà un gènere o, millor dit, un sub-gènere. Un sub-gènere de la comèdia: la coneguda com a "screwball comedy".

No estic segur que durant la història del cinema hi hagi hagut un moviment de cine còmic com aquest. De fet no estic segur que hi hagi hagut un altre moviment com a tal de cine còmic. Potser l'excepció seria l'slapstick propi del cinema mut de la dècada dels anys 10. I el que sí que estic segur és que no hi ha hagut, després de la "screwball comedy", un humor intel·ligent que es pugui comparar al que aquest moviment va produir durant les dècades dels anys 30 i 40. Sí que hi ha hagut comèdies intel·ligents, però podriem dir que han estat oasis dins del desert.

Es tractava d'un tipus de comèdia lleugera. Lleugera, però intel·ligent. I cinematogràficament molt rica. Bona part dels grans directors del cinema clàssic nord-americà, i gran part dels millors actors i les millors actrius d'aquest cinema, van fer, encara que només fos un cop, alguna "screwball comedy".

Katharine Hepburn i Cary Grant a "Bringing up baby" de Howard Hawks

No m'estranyaria que el moment històric en el qual va nèixer aquest sub-gènere de la comèdia tingués molt a veure amb el seu èxit. Neix als Estats Units a principis dels anys 30, i s'allarga durant aquella dècada i la següent. És a dir, neix tot just després de la Gran Depressió, neix després d'una gran crisi. I segurament el públic va veure en el cinema, més que mai, una forma d'evasió.

Quins eren els temes principals d'aquestes comèdies? Bàsicament els embolics sentimentals. La successió de malsentesos, amb gran dosis d'ironia i una sexalitat amagada, no explícita. Vaig llegir en una ocasió que un crític (no recordo quin) qualificava la "screwball comedy" com a comèdies sexuals sense sexe. Crec que és una definició encertada. I tot això amanit amb un ritme trepidant i uns diàlegs mordaços.

Descans del rodatge de "The lady Eve" amb Henry Fonda, Barbara Stanwyick i Preston Sturges

Frank Capra, Howard Hawks, George Cukor, Gregory La Cava, Preston Sturges, Leo McCarey, Ernest Lubitsch o Billy Wilder són només alguns dels grans directors d'aquest sub-gènere. Katharine Hepburn, James Stewart, Cary Grant, Barbara Stanwyick, Jean Arthur, Gary Cooper, Spencer Tracy o Henry Fonda, són algunes de les estrelles de la constel·lació de la "screwball comedy"

Alguns dels títols més importants: "It happened one night" (1934) de FRank Capra, "The awfull truth" (1937) de Leo McCarey, "Bringing up baby" (1938) de Howard Hawks, "The Philadelphia story" (1940) de George Cukor, o "The lady Eve" (1941) de Preston Sturges. N'hi ha moltes més, sens dubte.

I 70 anys després encara és un luxe poder gaudir de totes aquestes lleugeres, però intel·ligents, obres d'art. Per què, què és sinó un luxe, aquesta batalla entre Katharine Hepburn i Spencer Tracy?

Fragment de "La costilla de Adán" de George Cukor