"La buena vida" és una pel·lícula d'Andrés Wood que compleix amb els patrons del cinema que en els darrers anys ens arriba des de l'Amèrica del Sud. En aquest cas des de Xile. Pel·lícules sense massa pretensions, amb recursos limitats, però amb resultats certament efectius i que solen agradar al públic, cosa que no és gens menyspreable, segurament perquè aconsegueixen construir personatges amb els quals sempre hi ha algun element d'identificació per part de la majoria del públic. No són grans pel·lícules, no passaran a la història del cinema, però són bons moments i que, fins i tot, et poden arribar a fer reflexionar.
En aquest cas ens trobem amb un muntatge altern, que ens presenta tres històries paral·leles, de la vida quotidiana, de personatges humils que viuen a la ciutat de Santiago de Xile. Tres històries que es creuen sense creuar-se, que tenen el denominador comú de la tristesa. La profunda tristesa. I una quarta història, la menys visible, que a la tristesa hi uneix la tragèdia.
Bones interpretacions, bona i certament irònica elecció del títol de la pel·lícula. Un film que no et farà perdre la tarda.
Nota de "La buena vida": aprovat
2 comentarios:
hi prenc nota tot i que ja tenia curiositat de veure-la
ui!!!!!!!!
fluixeta , fluixeta eh!!!
vaig anar-hi per recomenació teva perquè me'n fio molt del teu criteri ja ho saps , però una vegada més i amb això reafirmo que et seguiré fins al final malgrat que sempre estem en constant contradicció, la pel.lícula em va deixar molt "ni fu ni fà"...
petonet
Publica un comentari