Quan en una pel·lícula acabes mirant contínuament el rellotge, és que hi ha alguna cosa que no funciona. I això m'ha passat avui amb "Los abrazos rotos" de Pedro Almodóvar.
M'ha semblat una pel·lícula profundament avorrida. És una pel·lícula que dura 125 minuts i no exagero si us dic que en els darrers 30 minuts cada seqüència em pensava que era l'última... Però no, al darrera n'hi havia una altra. Això denota que, al marge de ser avorrida, al meu entendre està mal tancada.
Dimarts passat, a la primera sessió de Film Conductor Presents, parlavem de com John Waters, en la pel·lícula "Multiple maniacs" sabia aprofitar tots els recursos, que éren pocs, que tenia. Fins i tot se sap que només podia rodar una presa de cada seqüència. Això li feia aprofitar fins al límit els seus recursos. Després la pel·lícula t'agradarà o no, però el director ha expremut al màxim els seus recursos. Amb "Los abrazos rotos" la sensació que tinc és diametralment oposada. Almodóvar, pel seu bagatge cinematogràfic, i per la seva condició de super-estrella i de personatge mimat del cinema espanyol, té tots els recursos que vol, i més. I li surt una pel·lícula avorrida i escassa d'originalitat. Potser serà cert que amb menys recursos, i treballant al límit, els dots artístics llueixen més.
Per no deixar-ho tot pel terra i, com passa últimament, penso que el que salva, en part, la pel·lícula és la interpretació de Penélope Cruz. Lluís Homar i blanca Portillo tampoc em sembla que estiguin en el seu millor paper.
Nota de "Los abrazos rotos": (potser en els propers dies canvio d'opinió, però per ara li poso un) Suspès
M'ha semblat una pel·lícula profundament avorrida. És una pel·lícula que dura 125 minuts i no exagero si us dic que en els darrers 30 minuts cada seqüència em pensava que era l'última... Però no, al darrera n'hi havia una altra. Això denota que, al marge de ser avorrida, al meu entendre està mal tancada.
Dimarts passat, a la primera sessió de Film Conductor Presents, parlavem de com John Waters, en la pel·lícula "Multiple maniacs" sabia aprofitar tots els recursos, que éren pocs, que tenia. Fins i tot se sap que només podia rodar una presa de cada seqüència. Això li feia aprofitar fins al límit els seus recursos. Després la pel·lícula t'agradarà o no, però el director ha expremut al màxim els seus recursos. Amb "Los abrazos rotos" la sensació que tinc és diametralment oposada. Almodóvar, pel seu bagatge cinematogràfic, i per la seva condició de super-estrella i de personatge mimat del cinema espanyol, té tots els recursos que vol, i més. I li surt una pel·lícula avorrida i escassa d'originalitat. Potser serà cert que amb menys recursos, i treballant al límit, els dots artístics llueixen més.
Per no deixar-ho tot pel terra i, com passa últimament, penso que el que salva, en part, la pel·lícula és la interpretació de Penélope Cruz. Lluís Homar i blanca Portillo tampoc em sembla que estiguin en el seu millor paper.
Nota de "Los abrazos rotos": (potser en els propers dies canvio d'opinió, però per ara li poso un) Suspès
5 comentarios:
Ole! Un altre suspès a un dels "grans". La veritat és que no l'he vista i no puc opinar, però diria que és un director que és una mica "víctima de si mateix", que ha creat un univers i que, si se'n surt, els espectadors el castiguen (no sé si m'explico)
Hauria d'haver anat a veure-la abans.
Totes les crítiques van en la mateixa línia que la teva...
D'Almodóvar em quedo amb Volver.
Salut!!
Ei, no deixeu d'anar a veure-la perquè jo sigui crític amb la peli. Potser a vosaltres us agrada!
jo l'he vista!!!
i tampoc me la carregaria tant tot i que segueixo dient que no és rodona i que la millor és Todo sobre mi madre!!!
seguim sense estar d'acord eh???
però segueixes sent el millor!!!
un petó
Ara em fa por veure-la, però tot i així ho faré! :P
Muaaaks!
Publica un comentari