Article publicat a Film Conductor
Del dia 1 al 10 de maig es va celebrar a Madrid la sisena edició del festival Documenta Madrid. Un festival dedicat al cinema documental i que, edició rera edició, va consolidant i ampliant la seva programació tant quantitativament com qualitativament.
Durant deu dies es van projectar documentals procedents d’arreu del món, dividits en una secció competitiva i una secció informativa i es van dur a terme diverses activitats paral·leles destinades a complementar i enriquir la vida del festival. Particularment interessant em sembla l’activitat “Documenta va al cole” amb la qual es projecta un documental a les escoles amb el tema de la conscienciació medioambiental com a prioritat. Així s’aconsegueix un doble objectiu: que els nens i nenes vagin adquirint conscienciació social i interès pel cinema.
El gènere documental és, segurament, el cinema en estat més pur. Molts cops es tracta, simplement, d’una persona amb una càmera i que retrata la realitat que té al davant. Sense intermediaris ni condicionants. I aquest és el seu gran valor. No hem d’oblidar, d’altra banda, que els inicis del cinema són bàsicament de format documental. Els films dels germans Lumière són documentals. I, simplificant una mica, és a partir de Méliès que s’imposa el cinema de ficció. Com seria ara el cinema si la línia Lumière s’hagués imposat a la línia Méliès? Qui sap.
En aquesta pàgina hi trobareu el palmarès complert del festival. Jo em quedo dos dels documentals premiats: El documental mexicà Los que se quedan, de Carlos Hagerman i Juan Carlos Rulfo, que va aconseguir el primer premi del jurat en la categoria de llargmetratges. Un retrat de com es viu a Mèxic el procés de migració cap als Estats Units des de la perspectiva de la gent que es queda i veu com els seus familiars emigren cap al nord. I també vull destacar la pel·lícula La chirola, de producció cubana i boliviana. Aquest documental de Diego Antonio Mondaca Gutiérrez és un recorregut pel procés interior que viu un ex-guerriller en el moment de ser posat en llibertat després de molt temps de presó, i d’adonar-se que per a ell la vida en “llibertat” suposa, en realitat, una condemna major que no pas viure a la presó. Aquest documental va rebre el primer premi del jurat en la categoria de curtmetratge.
Tràiler de la pel·lícula "Los que se quedan"
1 comentarios:
Hola, Roger!
Celebro la teva tornada blocaire. Espero que sigui un auguri que tornaràs al ritme d'abans ;-)
Sobre el gènere documental, la veritat és que sembla que no sigui cinema, per la importància que se li dóna a les sales i reconec que és un gènere que desconec bastant. Però pot arribar a ser un instrument valiosíssim de coneixement de la realitat a través de les històries que s'hi mostren. A mi particularment m'ha agradat molt el tràiler de la peli que has posat, perquè no hi ha veu en off, deixa parlar els testimonis i així ens fem una idea de la seva situació.
Una abraçada cinèfila!
Publica un comentari