Dimarts passat vaig anar al concert que obria la gira mundial d'U2. Al Nou Camp. Segur que els seguidors més habituals del grup irlandès pensaran que hi ha hagut concerts millors. Segur que hi haurà qui no perdoni que en un tema com One la caguessin dues vegades. Segur que hi haurà qui pensi que el preu de les entrades era exagerat. Segur.
No és per fer enveja a qui hi podia haver anat i no hi va anar, o a qui volia anar-hi i no va poder fer-ho... Però a mi em va semblar un concert simplement espectacular.
Com a espectacle, com a show, no n'he vist cap altre d'igual. Un escenari brutal, una potència musical impròpia d'una banda amb només tres músics (el contacte de Bono amb la guitarra és mínim) i musicalment, tot i que no són el meu grup favorit, per a mi poder escoltar i veure en directe, en un Nou Camp ple a vessar, himnes que formen part de la meva vida, és impagable. I és que Bono i companyia van tenir el detall de barrejar temes dels seus últims treballs amb els clàssics imprescindibles. No hi van faltar peces com "I still haven't found what I'm looking for", "Pride", "Sunday bloody sunday", "Where the streets have no name", "With or without you", "One" o "In a little while".
Va haver-hi moments brillants com l'homentage particular que Bono li va fer a Michael Jackson, barrejant el tema "Angel of Harlem" d'U2 amb dues peces de Jackson: "Man in the mirror" i "Don't stop till you get enough".
Moments "discotequeros"...
Moments de grans clàssics... (amb folklore blaugrana i cagades musicals incloses)
En definitiva, el concert d'U2 va ser un grandiós videoclip, espectacular, de dues hores i quart de durada, que bé valien les desenes d'euros que costaven les entrades.
dijous, 2 / juliol / 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
A mi em comencen a cansar; sobretot això de ser tan solidaris i demanar respecte per tot i tothom. Ells es van allargar dues hores fent proves, el dia anterior, amb la contaminació acústica pertinent, i es van quedar tranquilíssims. Ja ja ja. No vaig anar al concert. Segur que va ser una passada. I avui repeteixen. Una abraçada.
Per mi, sense ser massa fan dels U2 tot i que m'agraden i tot i aixó he anat a les ultimes 2 gires crec en la meva humil i mermada opinió que:
a) Sense els mitjans escenics, tecnics, de iluminació, i de samplers (que possiblement dona la força que musical que de nomes toquin 3 i en sonin 10 moltes vegades) el concert del dimarts, tocat al Apolo o a Razz hagués estat mes que criticable, i de no ser qui son, potser de bronca i tot.
Dit aixó.
b) Crec que hi ha molts artistes que tenen el pressupost per fer coses com les que fan i son absolutament incapaços de fer un espectacle com el que van fer el dimarts, anar a veure als U2 per mi no es un concert, es una pelicula i de les bones, comences posses el cap a dins i no el pots treure fins que acaba.
Per cert, sóc el Xavi de Peláez, que a) no tinc blog i b) aixó explica per que sense ser un fan aférrim dels U2, m'he deixat decenes d'euros dos cops ja. :)
quina enveja!
Jordi, a mi durant una època també em van cansar, però crec que sóc realment bons. La seva millor època, per a mi, són els 80 i el concert va basar-se molt en aquesta època. I visualment va ser espectacular.
Xavi, un plaer veure't per aquí. I no seré jo qui contradigui una autoritat com tu ;) D'acord amb el punt a) i amb el punt b). I he de reconèixer que vaig estar disposat a gastar-me algunes desenes d'euros més per anar al segon concert. Per sort s'havien esgotat les entrades...
Deric, espero que l'enveja sigui sana!
Jo sóc del parer del jordicine. Vaig tenir una època que n'era fan, però ja no. Em comencen a cansar, sobretot per la doble moral que professen...
Professar no crec que professin doble moral, una altra cosa és que algú pugui pensar que, efectivament, exerceixen una doble moral.
De totes maneres, elements per a la discusió:
- És millor que llencin els missatges que llencen o que, com la majoria de grups musicals que adorem, no opinin sobre res?
- Tenint en compte que quan eren un grup desconegut feien discurs de crítica social, han de deixar de fer-lo ara perquè s'han convertit en una espècie de "multinacional"?
- Els veïns que es van queixar, es queixen del soroll que fan els afeccionats del Barça quan marquen gols cada quinze dies, cada mes de l'any, cada any de cada dècada, i així successivament?
Segur que va ser un concert genial. Però, sempre però, trobo que tenen uns preus abusius. Pel preu d'una entrada, vaig anar al Palau de la Música, dos persones, en bones localitats, a veure "el duende" Flamenco i Ópera, que va ser increïble. I clar, en un lloc com el Palau, ben assegut, i tot perfecte... No sé, em costa creure, que hagin de posar aquests preus als concerts...
Apa, adéu!
Per cert, jo sóc del perer, que millor que parlin, i critíquin, i llencin missatges, que no que estiguin calladets... Què si, què és hipòcrita, parlar molt, i viure segurament com ells en una mansió de sis millons d'euros; però bé, millor dir alguna cosa.
L'altre dia vaig llegir un comentari a un lloc, que el principi era genial, parlava sobre els cantants anomenats de consciència social, i deia, que realment, aquest terme, és molt relatiu. Llàstima, que al final deia que l'únic camí era Déu, i ho va espatllar una mica. Però és cert, crec que aquest terme, molts de cops, se'n ha fet un merchandaising més, no?
Apa, adéu. Per cert, em sembla que em posaré a veure "che, guerrilla" ara.
Publica un comentari