Fa tot just deu minuts que he acabat de veure la pel·lícula "Llamp sobre aigua" de Wim Wenders. I aquest cop sí que crec que he percebut l'amor que el director alemany sent pel cinema. O potser no és exactament amor pel cinema, sinó admiració, profunda admiració, per un dels més grans mestres de la història del cinema: Nicholas Ray.
"Llamp sobre aigua" és un exercici cinematogràfic que no et deixa indiferent. I és que es tracta d'un documental sobre les darreres setmanes de vida de Nick Ray. El director de pel·lícules com "Rebel sense causa", "Johnny Guitar" o "55 dies a Pekín" apareix en aquest film de Wenders en la fase terminal del càncer que va acabar amb la seva vida. "Llamp sobre aigua" és, doncs, la mort filmada de Nicholas Ray.
Sense morbositat, sense escenes sobreres, amb l'impacte de veure com s'apaga la vida d'un geni del cinema, amb els dubtes morals que assalten contínuament a Wim Wenders per estar rodant una pel·lícula d'aquest tipus, "Llamp sobre aigua" acaba convertint-se en una pel·lícula, com diu el propi Ray, sobre un home que vol retrobar-se a si mateix abans de morir.
Per poc que pugueu, si us considereu amants del cinema, feu un repàs de l'obra de Ray i després veieu amb calma aquest documental. Valdrà la pena.
Com diu la darrera frase de la pel·lícula, Nick, Nick, oh Nick!
Afegeixo un dels moments mítics de "Johnny Guitar":
1 comentarios:
M'agrada aques director, així que et faré cas.
Publica un comentari