Suposo que arriba un moment en la trajectòria vital i professional dels directors de cinema en el qual es veuen legitimats per a fer el que els doni autènticament la gana. I suposo que aquest és el moment al qual ha arribat el japonès Takeshi Kitano, famós pel gran públic per ser el creador del programa Humor amarillo amb el qual ens va deleitar Tele 5 cap als anys 90, però alhora destacadíssim cineasta nipó. Dolls, Hanabi, Zatoichi, Brother, El verano de Kikujiro, són algunes de les seves pel·lícules més destacades.
Amb Glory to the filmmaker!, Kitano fa, com deia, el que li dóna la gana. Es tracta de 108 minuts de paròdia de si mateix, de paròdia del cinema japonès (també de la societat japonesa), de paròdia sobre el cinema en general.
El començament de la pel·lícula és certament brillant i sorprenent. Gags d'humor cínic i intel·ligent. Crítica àcida però constructiva, a si mateix i, com deia, al conjunt del cinema. Especialment brillant la referència a Yasujiro Ozu, i la frase "¿quien coño va aguantar una película de dos horas de gente tomando sake y te?".
Però el pecat de la pel·lícula (com és d'esperar en pel·lícules d'aquest tipus) és que dóna la sensació que Kitano s'emborratxa de si mateix i acaba construint un film excessiu.
No obstant, si us agrada Kitano, aneu-la a veure. Si, per contra, no us agrada no cal que perdeu el temps. Si no coneixeu la seva filmografia i us atrau la pel·lícula us recomano que abans feu l'exercici de veure algunes de les seves obres anteriors. Això us facilitarà entendre tots els missatges del film.
Nota de "Glory to the filmmaker!": Notable baix.
2 comentaris:
vaig veure el verano de kikujiro i em va deixar molt descol.locat. hauré de fer un reintent amb aquesta.
Si només has vist "El verano de kikujiro", jo abans d'anar a veure "Glory..." veuria alguna de les altres pelis seves (Dolls, Hana-Bi, Zatoichi, etc). És important tenir al cap algunes pelis seves per entendre aquesta darrera.
Publica un comentari