Qualsevol alternativa a la calor asfixiant de Barcelona avui era bona. I la millor, una sala de cinema. Però és que a més l'alternativa triada, la brasilera "L'any que els meus pares van marxar de vacances", ha estat encertada.
Aquesta és la segona pel·lícula del director Cao Hamburger, i ha estat co-produïda per Fernando Meirelles ("Ciutat de Déu"). Es tracta d'una pel·lícula emotiva i íntima, però que amb un bon sentit de l'humor i amb un ritme àgil (bon guió) ens explica la tràgica situació que ha de viure un nen brasiler l'any 1970 en plena dictadura i just en el mes en que la selecció brasilera de futbol (paraules majors) es juga el mundial.
Bones interpretacions, un ús de la càmera que dóna proximitat i crea empatia amb els personatges, un il·lumniació íntima, un guió com deia ben aconseguit, fan d'aquesta pel·lícula una bona proposta per aquest mes d'agost.
Nota de "L'any que els meus pares van marxar de vacances": Aprovat alt.
4 comentarios:
Hola, Roger, benvingut!
Encara no has posat mai cap excel·lent a cap pel·li que jo recordi, no? Ets dur, ets dur.
Doncs, mira, potser vaig a veure demà aquesta que recomanes...
Per a trobar excel·lents s'ha d'anar a les etiquetes de "clàssics del cinema"...
En els gairebé dos anys de vida de la Llanterna no hi ha hagut cap pel·lícula que m'hagi semblat excel·lent. Continuarem esperant.
Aqui hi estic d'acord amb tu!!! i
això que poques vegades estem d'acord tu i jo eh???
els excel.lents només són els clàssics....
Saps que he descobert que Pola Negri era polaca??? sabia que era europea però no del país que acabo de visitar i que m'ha semblat fascinant!!!
petonets
per cert aquesta és una de les que tinc pendents!
Benvinguda de nou a la blogosfera cinèfila, Mònica.
Segur que Polònia és un país interessant de visitar.
Publica un comentari