"Still walking" d'Hirokazu Kore-Eda

Tenia pendent de veure "Still walking" des que la van presentar al Baff ara fa tres mesos. Finalment la vaig anar a veure ahir. I val la pena (atenció per qui no l'hagi vist: la fan només al Méliès i a les 17:50h.).

És una pel·lícula "molt japonesa". Al més pur estil dels cineastes clàssics japonesos com Yasujiro Ozu. I ho és des d'un bon principi. La passejada de l'avi de la seqüència inicial t'indica ràpidament el ritme que viuràs en la pel·lícula: un ritme lent, pausat. Els 108 minuts que dura la pel·lícula ens expliquen 24 hores d'una família.

I aquí ve un altre dels elements clàssics i tradicionals del cinema japonès que recupera Kore-Eda: "Still walking" representa un quadre familiar, les relacions entre una família, i la ruptura entre un món clàssic i un món modern. I tot això amb els valors del treball, el respecte a la gent gran, la rigidesa familiar i l'honor, predominants en la societat nipona. Repeteixo: molt japonès.

Els plans de situació i els plans detall ajuden molt a la creació d'aquest ritme pausat, i donen alhora un to íntim, personal, familiar a la pel·lícula.

Destaca el moviment de la càmera. I destaca per la seva absència. En tota la pel·lícula la càmera és estàtica. I això és una manera, també, un instrument cinematogràfic, per a expressar tot el rerefons ideològic, social i cultural de la pel·lícula. Nomes en cinc ocasions durant els 108 minuts de la pel·lícula la càmera es mou. I són precisament alguns dels moments que fan trontollar l'estabilitat de la famíla, l'estabilitat de la tradició.

És interessant també el canvi de tipus d'il·luminació que es va produint durant la pel·lícula. S'ha de tenir en compte que bona part la pel·lícula passa en interiors, i la il·luminació és una bona manera (si s'utilitza bé) de mostrar el pas de les hores. En aquest cas la llum es va convertint en una llum més íntima a mesura que avancen les hores del dia i això coincideix, també, amb els moments en què els personatges obren més el seu interior.

Hi ha un detall al final de la pel·lícula que, des d'un punt de vista formal cinematogràfic, no m'agrada, però crec que seria injust valorar una de les millors pel·lícules que he vist enguany, per aquest detall.

Nota de "Still walking": Notable.