"V.O.S" és una pel·lícula que no passarà a la història del cinema. Tampoc ho pretén.
Es tracta d'una comèdia lleugera, amb cert to "woodyallenesc", que juga amb espais interiors i exteriors (els protagonistes entren i surten d'una pel·lícula), espais que barregen la ficció i la realitat, donant un cert aire caòtic a la pel·lícula. El film arrisca ja que la comèdia, sobretot la comèdia que barreja personatges, temps i realitats, com és el cas, corre el risc d'estavellar-se si no està tancada del tot. "V.O.S." juga al límit.
Les interpretacions tampoc passaran a la història, tot i que potser qui destaca més és Vicenta N'dongo.
Això sí, penso que hi ha tota una generació, la que ronda els quaranta (i a la qual m'hi començo a acostar perillosament) que pot sentir-se identificada amb part dels problemes i conflictes que viuen els personatges Això farà, sens dubte, valorar més la pel·lícula.
Nota de "V.O.S.": aprovat
1 comentarios:
Estic d'acord amb tu, Roger: va ratllant el límit. A mi em va agradar i crec que va guanyant a mesura que avança i es van pautant millor les anades i vingudes d'espais, realitats i personatges tot i que, com bé dius, tampoc no crec que passi a la història del cinema.
Per cert.. que no et faci por arribar a la quarantena, jo en tinc 46 i és fantàstic. Crec que és una dècada que no té desperdici! ;-)
Petonet!
Publica un comentari