District 9 m'ha deixat una sensació agredolça perquè va, clarament, de més a menys. Aquesta co-producció entre Sudàfrica i Nova Zelanda comença d'una forma prometedora perquè vol anar, i en ocasions ho aconsegueix, més enllà del clàssic film d'alienígenes.
Els missatges polítics i socials no són habituals en pel·lícules d'aquest gènere. I Blomkamp, que a més de director és co-guionista de la pel·lícula, sí que vol donar-li al seu film un toc polític i social plantejant, a través de la difícil co-existència entre alienígenes, sud-africans i nigerians, alguns dels principals problemes socials i humanitaris de l'actualitat. Tampoc és casual la data escollida per a fer arribar els alienígenes a Sudàfrica: l'any 1989, any de la caiguda del Mur de Berlín, que simbolitza un nou ordre mundial.
El format escollit per a la pel·lícula és la d'un fals documental. Aquest format no és original (l'utilitzen, per exemple, pel·lícules recents com Frost/Nixon o [REC]), però li dóna un toc de més veracitat a la pel·lícula que és, certament, encertat.
Però la pel·lícula es va diluint amb el pas dels minuts. El que comença de forma prometedora acaba convertint-se en una pel·lícula d'acció més. Dóna la sensació que al final, com moltes pel·lícules d'acció comercials, el film acaba posant-se al servei de l'espectacularitat dels efectes especials.
Fins i tot a mitja pel·lícula desapareix com per art de màgia el format de fals documental per reaparèixer només en les darreres escenes del film.
M'ha donat la sensació de ser un projecte original, amb bones idees, amb molt bona tecnologia, però amb un desenllaç convencional.
Nota de "District 9": Aprovat.
4 comentaris:
Avui no estic d'acord amb tu. Per a mi és la millor pel·lícula de ciència ficció en anys i crec que marcarà època. Té moltes més coses de les que sembla. L'he vist dues vegades i cada cop m'agrada més. Una abraçada.
Doncs jo crec que comença molt bé, però que acaba perdent l'originalitat. No li acabo de veure coses tant innovadores com perquè acabi convertint-se en un clàssic.
Però vaja, el temps dirà!
"Els missatges polítics i socials no són habituals en pel·lícules d'aquest gènere."
No hi estic gens d'acord. Precisament el gènere fantàstic s'ha caracteritzat sempre per explicar la vida a través d'un prisma que ho deforma i ho magnifica tot, plantant-nos directament a la cara la crua realitat; les desigualtats de poder, les injusticies socials... Mira en Romero o Carpenter.
Potser no queda massa clar el que vull dir. És evident que hi ha pel·lícules d'alienígenes i ciència ficció amb missatge. "Blade Runner", "2001", o fins i tot "Alien", i "Star wars", en són exemples. Però no crec que sigui la tònica de la majoria de pel·lícules d'aquest gènere.
Publica un comentari