Amb "Inglourious basterds" m'ha passat amb una cosa poc habitual: ja des dels títols de crèdit inicials he sentit que estava davant d'una molt bona pel·lícula.
Com ja he comentat en un altre lloc, amb Tarantino tenia la por que passés el mateix que els passa a directors com Coppola, Scorsese o Woody Allen, directors que encara estan en actiu però que les seves millors pel·lícules són de fa més de 30 anys. Fins ara, per a mi, els millors films de Tarantino eren "Resrvoir dogs" i "Pulp Fiction". "Inglourious basterds" crec que les supera.
És una pel·lícula que et transporta des de l'spaghetti western a l'estil Sergio Leone, a la sèrie còmica Allo Allo, passant pel "To be or not to be" de Lubitsch, o el "Kill Bill" del propi Tarantino.
La novetat és que es tracta d'un film històric, ja que se centra en la FRança ocupada pels nazis durant la II Guerra Mundial. Però els elements classics tarantinians es mantenen: bany de violència, però sense que aquesta esdevingui banal; humor negre; i certes llicències que en el cinema actual se li permeten a Tarantino i a poca gent més.
Una de les coses que més destaquen de la pel·lícula són les brillants referències al propi cinema. Personatges com Georges W. Pabst, Leni Riefenstahl, Max Linder o Charles Chaplin, tenen protagonisme en el guió. L'escena culminant de la pel·lícula, a més, té lloc en una sala de cinema. I fins i tot es pot arribar a pensar que Tarantino pensa en el cinema com a motor de transformació de la història i dels esdeveniments. No explicaré més.
Del repartiment vull destacar Christoph Waltz que interpreta el coronel nazi Hans Landa. Un personatge brillantment presentat amb aquesta música d'Ennio Morricone (no em digueu que no us recorda a un spaghetti western). Un personatge tant malèvol com fascinant, i que ell sol es menja tota la pantalla, fent ombra a tota la resta de protagonistes. Malgrat aquest "predomini" de Waltz, Brad Pitt, Mélanie Laurent i la resta de repartiment també realitzen un bon paper.
Un altre protagonista destacat, com en la majoria de pel·lícules de Tarantino, és la música. A la ja citada presentació musical del coronel Landa, s'hi han d'afegir peces com "The green leaves of summer" dels títols de crèdit, i una banda sonora que, en conjunt, esdevé un element fonamental de la pel·lícula.
Alguns han criticat l'excessiva durada de la pel·lícula. 153 minuts. A mi se m'han fet curts. De fet, en un article publicat a Cahiers du cinema, l'Àngel Quintana afirma que el principal problema de la pel·lícula de Tarantino és que és massa curta. "Hauria de durar una hora més", diu.
Per qui la vagi a veure, una recomanació (que hauria de ser exigència): s'ha de veure, obligatòriament, en versió original. El joc lingüístic i d'accents és continu, l'entonació de Brad Pitt és brillant, i no m'imagino com deu arribar a ser de desastrós el doblatge.
I, per últim, alerta a la frase final de Brad Pitt. Estarà pensant Tarantino en ell mateix?
PD: Quan fa uns mesos vaig escriure sobre "Gran Torino", de Clint Eastwood, vaig dir que estava segur que aquesta pel·lícula estaria entre les tres millors que veuria durant el 2009. Doncs bé, des d'avui només queda un lloc lliure entre els tres primers.
Nota de "Inlourious basterds": Notable alt.
13 comentaris:
Complretament d'acord!!! És un 'divertimento' en tota regla. Jo em segueixo quedant amb 'Reservoir dogs', pel que va representar en el seu dia, però està a l'alçada, sí senyor. Gran repartiment, bona música, diàlegs amb un humor molt negre, creuament d'idiomes i una gran varició de plànols. Em quedo amb el del cinema (circular?) amb en Brad Pitt i l'alemany 'simpàtic'. El final és brutal en tots els sentits. Tarantino millora amb els anys. Jo publicaré post aquesta nit sobre la peli. Una abraçada.
Notable alt??????
Buaaaaaagh!
Et perd l'estètica...
Clarament: un excel·lent.
La vaig veure ahir.
Tant sols començar, vaig arribar tres minuts tard, vaig demanar a la noia que m'acompanyava "no ens hem equivocat de sala", perquè la veritat, el princpipi, em transportava a un lloc estrany.
Per mi, subjectivament, ahir vaig parlar amb una amiga fan de tarantino, que me l'ha analitzada al cent per cent, és la seva millor pel·lícula. I es pot considerar una obra mestre contemprànea. Sense dubtes, una de les millors cintes dels darrers deu anys. Ella diu que no, que la millor és Pulp Fiction. Però bé, jo li dic que el meu anal·lisis no té en compte, el moment cronològic, ni si trenca o no, o si crea estil...
Perquè ho dic. Doncs perquè no hem d'oblidar que és una pel·lícula bèlica, de la segona guerra mundial. I quantes heu vist així? Perquè més; doncs perquè s'atreveix a tocar la història, els fils de la història que sempre es mostren inaltarables.
Perquè més? Per l'estètica. Atrevida al màxim. Una pel·lícula ambientada al 1940 amb tocs dels seixanta, de western, i estètica contemporànea.
Pels personatges: el capità Landa, és sublim. En Brat Pit, està sublim, com sempre. I l'Estiglitz, i el capità anglès, són genials.
Perquè més? Doncs pel que m'encanta d'ell en molts films. Algú el considera gore. Jo no. Crec que aconsegueix fer veure la violència, com a quelcom fins i tot agradable, i justificat. Així doncs, en algunes escenes, altament violentes, l'espectador creu que assisteix a un vertader espectacle, es diverteix, i fins i tot s'alegre de que passi el que passi.
Lo últim: en aquest film, es veu un alt contingut de reflexió humana. Lo bo i lo dolent de l'home. La seva part més fosca, però a l'hora més increïble. I l'intrèpit transcorrer, dos hores i mitges, en les que ni ganes de fumar vaig tenir (jo, home de paquet i mig al dia).
Apa, una abraçada.
Àlex.
Com que difícilment em veureu posar un excel·lent, ja podeu imaginar què és per a mi un notable alt.
Alexandre, val la pena que la tornis a veure només per recuperar els tres minuts inicials (jo la repetiria per tornar a veure els títols de crèdit...)!
Doncs si, la tinc que tornar a veure. Sencera, la primera escena, a la casa i el dialeg dels dos quan es queden sols, és increïble. I per mi, l'escena de la taberna, on queden l'enllaç actriu alemana i els tres de bastardos, és brutal, per la tensió que s'hi crea.
I la vull veure en VO!!!!!!!!!!! Perquè encara al segle XXI les veiem doblades a Catalunya? I jo, de la Catalunya central, o les veig així o no les veig.
No deu de tenir punt de comparació veure-les amb VO, o doblada. Perquè els alemnys parlen castellà amb accent estranger si no hauria de ser així i els altres parlen alemany sense accent? Paradoxes...
Una abraçada!
Poc a afegir Roger... serà, de carrer, una de les tres pelis de l'any. Tot i això, jo segueixo pensant que Pulp Fiction i Reservoir Dogs estan un pèl per sobre.
La tornaré a veure, i segur que encara apreciaré més coses del que vaig apreciar aquest cap de setmana. Tan de bo tinguéssim dosis de Tarantino més sovint!
Ostres!!!!!!!!!
encara no l'he vist!!!!!!! espero anar-hi demà a veure-la....
però m'esteu fent unes ganes terribles d'anar-la a veure!!!!!!!!!
ja la comentaré!
petó
Està bé, està bé... m'heu convençut.. hi aniré. Mira, a partir de Resevoir Dogs i Pulp Fiction el Tarantino em va començar a decebre. Creia que cinematogràficament es repetia i que havia agafat un rol d'enfant terrible massa descarat i consentit i això em tirava enrere. I suposo que per això i perquè encara no havia vist crítiques eufòriques com les vostres que no tenia pas massa ganes d'anar a veure l'últim lliurament en qüestió. M'heu fet despertar el cuquet.. i ja us diré el resultat :)
Petons!
Potser haurem creat massa espectatives...
Imma i Mònica, si no us agrada no me'n doneu les culpes!! :p
Bona nit.
Acabem de tornar del Floridablanca, VOS, per suposat i, tens raó en el llenguatge i les entonacions. Molt bones. I la música.
És el Tarantino de sempre. Sense exagerar, bona pele. Coincideixo en el notable alt.
Però no més...
ja l'he vista i em vaig fer el propòsit de no llegir cap post dels amic blocaires, ara que he llegit el teu ... coincidim força eh?????
estic contenta de que per una vegada coincidim
una abraçada!!
Publica un comentari