Acabo de veure Vertigo, de Hitchcock, i la pregunta que m'ha vingut al cap és la que he posat al títol del post: Guanyaria Hitchcock a Sitges?
La resposta no la tinc. Però el fet és que em costa trobar alguna pel·lícula actual que tingui el nivell de suspens que té aquesta obra.
És una pel·lícula que està rodada com només Hitchcock podia i sabia rodar. Durant tot el metratge et trobes quantitats de plans que són purament hitchcockians, que porten el seu segell únic.
En aquest film retrata a la perfecció les obsessions, les fòbies i els enganys, a través d'espais enigmàtics, de jocs amb figures circulars (ulleres, "monyos" de la protagonista i del seu retrat pictòric, decoració de les habitacions, arbres seccionats, etc.), de música profundament expressiva, de lluita constant entre el color verd i el vermell, de somnis tendents al surrealisme, de trajectes laberíntics amb cotxes, etc. I tot això ho fa des dels ja angoixants títols de crèdit, en els quals els elements circulars, laberíntics i cromàtics ja adquireixen protagonisme especial:
Una obra mestra del mestre Hitchcock. Alguna cosa semblant en l'actualitat?
3 comentaris:
M'agrada pensar que si. No té res a envejar de les pelis de misteri i terror d'avui en dia. És un dels grans. I a les seves pelis, em quedo amb 'Rebeca', mai els fa mal el temps. Una abraçada.
Aquesta vegada no coincideixo amb tu jordicine... no crec que hi hagi ningú que pugui fer les obres mestres que feia en Hitchcock.... seqüències potser.... però pel.lícules senceres.... impossible.
Per cert i parlant de seqüències ... he visionat per segona vegada els Bastardos , com tu Roger i he de dir que si que és una autèntica meravella sense arribar a les obres mestres del Mestre però l'escena de la baixada de la Shosanna al cinema al capítol cinquè és un clar homenatge a la baixada d'escales a Encadenados no creus???
petó
Vaig estar a Sitges. I bé, m'agradaria donar una si més no gran felicitació a l'organització del certamen. Crec que ens fa grans a tots com a territori, el seu treball en el seu certamen.
Espero que pensar que aquest film, si si hagués presentat en els anys seixanta, hagués guanyat. Però que tot té sentit en el seu temps i moment en concret.
Ara mateix em poso a buscar aquesta cinta que dius i que no he vist.
Una abraçada,
Àlex.
Publica un comentari