"The limits of control" de Jim Jarmusch

Es fa estrany l'exercici de veure una pel·lícula sense saber el que està passant i sense saber què és el que passa al final. No parlo del típic cas que et trobes amb un final que no entens, no. Jim Jarmusch a "The limits of control" planteja un film en el qual el què i el per què no interessa. Veus què passa però no saps per què passa, no coneixes les motivacions del personatge. I no les coneixeràs mai. Passa el que passa, i punt. Cap explicació més.

I això fa, al meu entendre, que Jarmusch exploti al màxim les possibilitats del llenguatge cinematogràfic. La pel·lícula és una successió de silencis, de ritme lent, de reflexes i miralls, de foscor i distorsió (el director de fotografia, Christopher Doyle, ha fotografiat pel·lícules com "Paranoid Park", "In the mood for love", "Hero", "Chungking Express" o "Happy together"), d'espais barrocs i recargolats, de plans desenquadrats, de poc diàleg, de jocs d'atrezzo interessants (amb protagonisme evident de les capses de llumins), de repetició d'espais, plans, escenes i diàlegs, de sons bruts i inquietants (quantes vegades se sent un helicòpter volar sobre el cap dels protagonistes?), de moviments de càmera lenta, de plans estàtics i de situació, d'espais profundament expressius (el museu Reina Sofia, carrerons de Sevilla, zones desèrtiques d'Almeria), etc.

Poques vegades he vist una pel·lícula on el llenguatge cinematogràfic tingui tanta rellevància. Perquè el que fa Jarmusch és més expressar que no pas explicar. Expressar l'espera, el silenci, el buit, l'estat interior del personatge.

Segurament és una pel·lícula difícil de veure. És evident que no és un film comercial. S'acostaria més a un film de museu, per a què ens entenguem. Però val la pena fer l'esforç de veure-la.

Isaach de Bankolé, absolutament desconegut per a mi, és el protagonista principal, gairebé únic de la pel·lícula. Però la resta de repartiment és de luxe: Bill Murray, John Hurt, Luis Tosar, Gael García Bernal, Tilda Swinton o Óscar Jaenada, tenen aparicions en el film de Jarmusch.

Nota de "The limits of control": Notable