"Looking for Eric" no és, ni de lluny, de les millors pel·lícules de Ken Loach. Pel·lícules com "Agenda oculta", "Raining stones", "Tierra y libertad" o "El viento que agita la cebada", estan molt per sobre de la nova pel·lícula del director anglès.
Però malgrat que, com dic, aquesta no és la seva pel·lícula més reeixida, Ken Loach s'ha guanyat a pols ser considerat un dels directors europeus més interessants de les dues darreres dàcades.
Segurament ningú com ell ha estat capaç de retratar la vida dels sectors empobrits de la Gran Bretanya tatcheriana i post-tatcheriana. I, en el cinema actual, és d'agraïr que encara hi hagi qui es dacanti i insisteixi en denunciar les injustícies socials que també es viuen en els països més desenvolupats.
La novetat de "Looking for Eric" és que, al típic ambient de drama social que construeix Ken Loach, hi afegeix dos aspectes als quals no ens té acostumats: un happy end i un toc de fantasia que dóna certa estranyesa a la pel·lícula. La barreja de drama social, tocs fantàstics i comèdia, no és massa habitual. Potser d'aquí sorgeixen les crítiques no excessivament positives que ha rebut la pel·lícula.
És una pel·lícula més, cert. No passarà a la història del cinema europeu. Però és interessant. I més encara si (com és el meu cas) t'agrada el futbol i sents certa simpatia per Eric Cantona. Una de les figures més destacades del futbol anglès dels anys 90 (i segurament l'únic que ha aconseguit que en un estadi de futbol anglès es cantés sense problemes, i degut a la seva nacionalitat, "La Marsellesa").
Nota de "Looking for Eric": Aprovat alt.
2 comentaris:
jo la vaig veure per en Loach perquè ni sabia qui era en Cantona ni m'agrada el futbol...
Aquesta setmana també he parlat d'aquesta peli i coincidim completament. Una abraçada.
Publica un comentari